CALÇOTADA 2011

Un cop més una calçotada. I ja en van... onze?, i cada any hi anem afegint alguna cosa que la fa diferent de les altres, i que ens ajudarà a recordar-les. Les primeres a Valls, on apreníem a fer-ne i a menjar-ne, les de Taradell, amb el joc dels ous, la del 3 a 3 amb el Madrid, la del disc, la del concert, la primera que no vam tallar cues. Cadascú de nosaltres les classificarà pels seus records, alguns de molt personals, bons o dolents. Fossin feliços o patíssim, la cita a Taradell seguia inalterable, i allà hi teníem un grup de ximplets i ximpletes disposats a fer-nos riure, o a escoltar-nos amb paciència i a donar-nos aquell consell que ens convenia. O simplement amb ganes de passar un dia envoltat de gent que et fa sentir còmode, i on t’hi trobes segur. Aquell tòpic del “no cal fer compliments” escau perfectament a com em sento entre vosaltres. Aquest cop només faltava la Marta, i gairebé cada any falta algú, perquè és difícil coordinar-nos els 26 que som. Però és com si sempre hi fóssim tots, perquè amb els anys serà difícil saber a quina vas anar i a quina no. Sempre hi hem estat tots, i per això calen tants calçots, perquè realment som molts !! Però els calçots, o la música, o els pastissos o la decoració de les taules només són importants. Allò essencial i imprescindible crec saber que és... i vosaltres? Després de la calçotada del diumenge 19 d’abril del 2009, el Pere Homs ens va enviar aquest escrit poètic i precís, que ajuda a entendre moltes coses.

“Només unes ratlles per assegurar-me que això d’avui quedarà...

La calçotada va adoptant dins del meu cap aparença d’un cub d’arestes fetes de temps –la primavera–, d’espai –Taradell– i amistat –tots vosaltres–. Un cub on, any rere any, hi vaig desant records com en el millor dels tresors personals. Els del dia d’avui –la nova vella olor del fum, el nou vell gust del romesco i, és clar, els nous vells sons en forma de cançons– compartiran existència amb els de les nou edicions passades. Són tan sols unes poques hores a recer dels crus dies d’esforç, de les buides estones de dubte, dels atordits afanys per trobar respostes, que ara a uns, demà a uns altres, ens van visitant. Hores en les que podem deixar fora la por de parlar i la por de callar. En les que sabem que podem ser, senzillament, el que som. Perquè totes les mirades, tots el gestos, totes les paraules, neixen amb l’innocent propòsit d’acaronar. Si tan sols poguéssim atenuar les forces de la gravitació i així minorar la rotació de la Terra fent que aquests instants passessin més lentament... Però justament, perquè sabem que res no ho pot, viurem confiats en que, d’aquí a tres-cents seixanta cinc dies de rodar al voltant del Sol –que no es pot estar de treure un i altre cop el nas per veure com li fa competència l’amistat–, tornarem a obrir el cub i a desar-hi de nou, nous vells records. Una forta abraçada,” Pere Homs

I el Josep Senespleda ens feia aquestes reflexions, no menys encertades, de la calçotada del dissabte19 d’abril del 2008: "Amics: El dissabte a Taradell es va complir la màxima: “quan es reuneixen uns amics amb la finalitat de passar-ho bé, res pot espatllar-ho, ni tant sols el temps”. En conseqüència, un petit oasi de cel blau i de llum va encerclar les taules, el foc i el prat perquè així estava escrit. En els bons moments que varem passar preparant els calçots, trencant la llenya, dibuixant el cercle de taules… petites i grans converses s’ anaven trenant com fils d’ invisible teranyina. I el dia continuava esplèndid destacant els colors del riure, les mirades i fins i tot els silencis -que no absents – esguardant el moviment d’ uns i altres en la creació d’un escenari òptim. He de dir, com apuntava el Toni de la seva conversa tot venint amb el cotxe, que la finalitat no era el tot, sinó el trajecte cap a ella. Poder gaudir, com si es tractés d’un quadre impressionista fet a impulsos de pinzellades brusques i atrevides, que mirades aïlladament no et permeten entendre la imatge, però que en la justa distancia emergeix tota la seva dimensió i profunditat, això es el que jo vaig experimentar. En algun moment d’ aquest dia us vaig mirar, si, però no amb ulls analítics ni estudiosos, sinó precisament buscant la justa distancia per observar tota la vostra dimensió i alguns del seus íntims matisos. Amics: Va ser una petita obra d`art. Una abraçada" Josep Senespleda

No em veig amb cor d’afegir res més.