COPENHAGUEN

Ni en Lluís Marco, ni la Rosa Renom són dos actors que m’agradin gaire. No crec que siguin mals actors, i tampoc seria jo ningú per dir-ho, però no hi sintonitzo. I si l’obra que representen no m’interessa, no cal dir que m’avorreixo. Potser en Pere Arquillué em va fer més passador el “tràngol”, però no va ser suficient com perquè ens quedéssim a veure el segon acte, i per primer cop al TNC, vam marxar a l’entreacte. L’obra planteja un tema interessant, però que s’esbandiria en un moment, i dona voltes al mateix un cop i un altre, repetint dates i més dates fins a l’avorriment. Entenc el dilema entre els dos científics, i m’agraden el punt de partida i el plantejament, però l’estructura d’anades i vingudes em cansa, i tot plegat no em va agradar gens. Potser el segon acte era una altra cosa, però ja no ho vaig voler comprovar. I vam anar all nou Novotel de la diagonal, al costat de la torre Agbar, on feien un concert de Jazz a la terrassa de la planta 19, i podíem sopar a la fresca escoltant bona música. No teníem la nostra nit, perquè només vam poder escoltar un tema, i els músics van marxar. Però vam sopar bé i vam estar molt a gust durant un parell d’hores. Vam salvar la nit.

La web del TNC diu:
Copenhaguen ens parla d’una enigmàtica trobada que va tenir lloc a la capital de Dinamarca l’any 1941. En plena Segona Guerra Mundial, el científic alemany Werner Heisenberg viatja a Copenhaguen i aprofita per visitar el seu antic mestre i vell amic, el físic danès Niels Bohr. Per quins motius Heisenberg arrisca la seva vida per mantenir una conversa amb Bohr? S’han fet moltes especulacions sobre el diàleg que van mantenir aquests dos premis Nobel de física. Una trobada que deixa molts interrogants i només una certesa: aquelles hores que van passar junts van distanciar-los definitivament.Aquesta peça de Michael Frayn va ser estrenada a Londres l’any 1998 i es va convertir en un èxit immediat, confirmat per l’estrena a Broadway dos anys més tard i el Tony al millor text teatral de l’any. Des d’aleshores, Copenhaguen es considera un text de culte que s’emmarca dins la branca del teatre científic però que va molt més enllà i dibuixa una història apassionant plena de misteri sobre una conversa que podria haver canviat la història recent de la humanitat.Peça en dos actes i tres personatges (Heisenberg, Bohr i la seva esposa Margrethe, que fa d’àrbitre del conflicte), aquesta producció compta amb Pere Arquillué, Lluís Marco i Rosa Renom, tres primeres espases al servei d’un dels textos indispensables del teatre actual.