VAL LA PENA L'ESPERA

Una de les grans obres de la temporada. Encara que de moment només és la segona, l’Espera serà difícil de superar. Tant per l’obra, un drama molt ben escrit, amb tocs d’humor i moments veritàblement tràgics, com per les actrius, que fan una feina increïble, i no només la Clara Segura, que segueix superant-se a cada obra, sinó que també la Marta Marco, una actriu que sempre he dit que no m’agrada gaire, però que no ho diré mai més, perquè està imponent, impressionant, fantàstica, perfecta- Com em van agradar aquestes dues dones embarassades compartint tantes coses. Com em van agradar la mal educada nena rica i la senzilla noia pobre, la malcriada i la criada, la tonta i la llesta, la llesta i la tonta. La Isabel Rocati també és una bona actriu i també fa un bon paper, però la força d’aquelles dues bèsties eclipsa qualsevol altre cosa. Una llum preciosa, sí, una escenografia molt, massa, sòbria, sí, un vestuari bonic, sí, però davant d’aquell parell de dones res pot destacar. I a primera fila, encara tot és més corprenedor, perquè gairebé notes l’alè, i els gestos i les mirades s'adrecen a tu, l'aire que remouen en passar t'arriba i et fa ser dins del món que allà mateix inventen per tu. No criden, no exageren cap expressió, cap mirada, cap carícia, no hi ha ficció, i la realitat és allà, a dues passes, a un parell de pams, exageradament transparent i lúcida, en forma d'amor autèntic, de tendresa, de passió i de sinceritat. El teatre és això,  és aquest moment en que no saps que ets assegut en una cadira incòmoda, sinó que passeges impudicament per la vida d'un altre, pels seus sentiments i les seves pors. I en els moments vitals, en aquell instant en que tot fa un tomb i es produeix un canvi definitiu, inesperat però oportú. Et mous entre les petites coses que fan que reaccionis, que giris el cap, que facis una passa o que t'asseguis, que acluquis els ulls o que besis algú amb una passió que no havies ni tant sols imaginat. Tot és fàcil, i no hi ha esforç enmig d'aquell escenari. No ho sembla, potser. Una nit al lliure brutal.