ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Ahir vaig tenir el privilegi de viure des de dins el programa de les eleccions al Parlament. Poder participar de la gestació del projecte i fer el seguiment de tot el procés des de primera fila ha estat un plaer. Llàstima que els resultats de les eleccions no han estat tant favorables com els excel·lents resultats del programa.

Em costa molt analitzar el resultat de les eleccions al parlament de Catalunya d’ahir dia 25 de novembre. Estava convençut de que Convergència arribaria a la majoria absoluta, que Esquerra pujaria, que iniciativa baixaria, que el PSC perdria molts escons, que Ciutadans baixaria, o fins i tot desapareixeria... només vaig encertar la pujada d’Esquerra, i he de reconèixer que no esperava que tingués tants escons. Estic decebut. Decebut, preocupat i emprenyat. Veure la cúpula del PP brindant amb cava com si haguessin guanyat em posa de molt mal humor. Però si són la QUARTA força!!!! I només guanyen un escó !!!. És com Ciutadans, que estan eufòrics i s’abracen i petonegen com si haguessin guanyat. Si tenen NOMÉS 9 escons. NOU !!!!. D’acord, tripliquen escons (dupliquen vots, i ara no es queixen de la llei D’Hondt), però segueixen penúltims. Si que fa mal que hagin guanyat sis escons, però què són davant dels 50 de CIU, els 21 d’Esquerra i els 13 d’IC i els 3 de les CUP, que també sumen. La conclusió hauria de ser que les forces independentistes són majoria al parlament... una majoria sobrada per convocar l’esperat i desitjat referèndum per la independència.

Ara bé, si que és veritat que hauria preferit que Convergència hagués arrasat, perquè la lectura a tot el món seria que l’independentisme ha guanyat. I ara la lectura és, majoritàriament, que s’han frenat les ínfules independentistes de Mas. Amb el temps s’entendrà que l’independentisme guanya, però de moment tothom aigualeix els resultats.

Des que ahir a la nit van sortir els primers resultats m’he estat fent la mateixa pregunta. Qui deixa de votar un president que diu clarament que opta per separar-se d’Espanya i convertir Catalunya en un nou estat d’Europa?

És aquell que no vol ni sentir parlar de separar-se d’Espanya, és de dretes i se’n va al PP?, o a Ciutadans, si va una mica despistat? O és un independentista que decideix que Esquerra representa millor que Ciu la seva opció? No ho entenc ni ho entendre, però segur que algú ha actuat així.

No comparteixo cap de les dues opcions, però ara ha quedat clar quants són els votants sobiranistes de CIU (tot i que no crec que Duran i Lleida no s’hagi votat a si mateix...)

Artur Mas deu ser qui s’ha endut la decepció  més gran. Si hagués sabut que tants votants seus l’abandonarien, potser no hauria convocat les eleccions. Barcelona és ja una amalgama massa diversa com perquè les postures sobiranistes siguin majoritàries. Les diverses onades d’immigrants ho fan tot una mica més difícil.

Les enquestes també han jugat un paper important. Semblava que CIU havia de treure majoria absoluta, i per evitar-ho, molts han decidit votar esquerra, equivocadament, des de el meu punt de vista. No ha estat majoritària la visió que un partit sòlid, amb un líder carismàtic decidit a tirar pel dret, era la millor opció. Desconfiats de mena, molts catalans no s’han cregut el Mas, i han pensat que només volia la majoria per governar tranquil i fer la seva. I no és que la pujada d’esquerra sigui dolenta, ben al contrari, però la baixada de CIU és un desastre, tant per la percepció que en tindran des de fora, com per els equilibris que hauran de fer per governar.

La crescuda de Ciutadans és, sobretot, de nous votants, i de desenganyats del PP, espanyolistes, però decebuts de la política econòmica a Espanya, i també de il·lusos que es pensen que no són nacionalistes, sinó gent oberta i progressista, enemics de les fronteres i de les banderes... je, je, je !!!  Que no s’enganyin. Barregen banderes al seu logotip, però estan encantats de la vida sent espanyols, i per això trien majoritàriament l’espanyol per explicar-se. Són antinacionalistes catalans, no anti espanyols o anti francesos... ni anti europeus. O és que Europa no té fronteres i nacions amb banderes, himnes i patriotes de tots colors?

L’entrada de les CUP és gràcies al vot jove catalanista, que no es veu votant a Esquerra, i menys encara a la Convergència de Felip Puig. Al conjunt dels resultats, des de l’òptica sobiranista, penso que no ha ajudat. En una Catalunya independent, ja tindrien el seu espai, i no m’importaria que debilitessin als partits grans. Però ara és un error fragmentar el vot independentista.

M'esforço pensant que el full de ruta és el mateix que el dia abans de les eleccions, amb els mateixos actors, però amb diferents graus de protagonisme... que encara tot és possible.

Però malgrat això, he de dir que avui sóc una persona una mica més IndependentRista...