DE FOC I DE GEMECS: EL TEMPS PRECÍS

divendres, 3 d’octubre del 2008

EL TEMPS PRECÍS

DE FOC I DE GEMECS
EL NOSTRE MON SE'NS DESDIBUIXA
D'AMORS I SIMPLES SOLITUTS
LA NOSTRA VIDA S'ESVAEIX
I JA MAI MÉS RETROBAREM
EL TEMPS PRECÍS
DEL NOSTRE SOMNI VISCUT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

CIUTATS QUE CONEC, MOLT O POC

AGRA
ALACANT
AMSTERDAM
AVILA
AVINYÓ
BIKANER
BILBAO
BRUGES
BRUSELES
BUDAPEST
BURGOS
CARTAGENA
CASTELLÓ
CHICHICASTENANGO
CIUTADELLA
CORDOBA
DELFT
DELHI
DONOSTIA
EDINBURG
FARO
FLORENCIA
GANT
GIRONA
GRANADA
JAEN
LAUSANNE
LISBOA
LLEIDA
LOGROÑO
LONDRES
MADRID
MANRESA
MAÓ
MARRAKECH
NANTES
NOVA YORK
ORLANDO
OVIEDO
PALMA DE MALLORCA
PARIS
PERPINYA
PISA
POITIERS
PONFERRADA
PONTEVEDRA
PORTO
PRAGA
PUICERDÀ
PUSHKAR
REYKIAVIC
ROMA
SANT PETERSBURG
SANTANDER
SANTIAGO DE ATITLAN
SANTIAGO DE COMPOSTELA
SEGOVIA
SEVILLA
SIENA
TARRAGONA
TOLEDO
UDAIPUR
VALÈNCIA
VENÈCIA
VIC
VIENA
VIGO
ZAMORA
ZARAGOZA

TEATRE, EL QUE RECORDO...

ANTAVIANA
ANTÍGONA
BAGDAG CAFÈ
BARTLEBY, L'ESCRIVENT
BOSCOS ENDINS
CELOBERT
CYRANO DE BERGERAC
DINASTIA MING
EL CAFÈ DE LA MARINA
EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀ
EL FOLLET VALENT
EL GEPERUP DE NOTREDAME
EL LLIBERTÍ
EL MÈTODE GÖNHOLM
EL PRECIO
EL REI LEAR
EL RETAULE DEL FLAUTISTA
EL SOMNI DE MOZART
EN PÒLVORA
GAUDÍ
GLUPS
GREASE
L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
L'HOME LA BESTIA I LA VIRTUT
LA FILLA DEL MAR
LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS
LLEONS
MAR I CEL
MORT ACCIDENTAL D'UN ANARQUISTA
NO HABLARÉ EN CLASE
OLIMPIC MAN MOVEMENT
PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER
ROBERTO SUCCO
RUDDIGORE O LA NISSAGA MALEÏDA
SWEENEY TODD
TELEDEUM
TERRA BAIXA
UN ENEMIC DEL POBLE
ZONA ZERO

LES PEL·LÍCULES QUE MÉS M'HAN AGRADAT

ALGÚ VA VOLAR SOBRE EL NIU DEL CUCUT
ALIEN EL VUITÈ PASSATGER
AMADEUS
AMARCORD
AMERICAN BEAUTY
APOCALIPSI NOW
BABEL
BALLANT AMB LLOPS
BEN-HUR
BRAVEHEART
CAP A TERRES SALVATGES
CARRIE
CARROS DE FOC
CASABLANCA
CINEMA PARADISO
CIUTADÀ KANE
CRAZY
DESTÍ DE CAVALLER
DOCTOR ZHIVAGO
DOS HOMES I UN DESTÍ
EL CAÇADOR
EL CUIRASSAT POTEMKIN
EL CURIOS CAS DE BENJAMIN BUTTON
EL DIA DE LA MARMOTA
EL DORMILEGA
EL GRADUAT
EL GRAN DICTADOR
EL LABERINTO DE FAUNO
EL LLADRE DE BICICLETES
EL NOI
EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES
EL PIANISTA
EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA TEVA VIDA
EL SENYOR DELS ANELLS
EL VIOLINISTA A LA TEULADA
ELS CONTES DE CANTERBURY
EN BUSCA DE L'ARCA PERDUDA
ENTRE COPES
ET L'EXTRATERRESTRE
EXCALIBUR
FORREST GUMP
GANDHI
GENT CORRENT
GLADIATOR
HAIR
IL DECAMERON
INDOCHINA
JESUCRIST SUPERSTAR
Jurasic Park
KING-KONG
L'HOME ELEFANT
L'últim emperador
L'ÚLTIMA NIT DE BORIS GRUTXENKO
LA LLISTA DE SCHINDLER
LA NIT AMERICANA
LA ROSA PURPRA DEL CAIRE
LA TARONJA MECÀNICA
LA VIDA DE BRIAN
LA VIDA ÉS BELLA
LENNY
LOVE ACTUALLY
MANHATAH
MATCH POINT
MIDNIGHT COWBOY
MISTERIÓS ASSASSINAT A MANHATAH
MOLT SOROLL PER NO RES
PETIT GRAN HOME
PSICOSI
PULP FICTION
QUATRE BODES I UN FUNERAL
QUE BONIC ÉS VIURE
QUO VADIS
RETORN AL FUTUR
ROMA CITTA APERTA
SALVEU AL SOLDAT RYAN
SENSE PERDÓ
SHAKESPEARE IN LOVE
TEMPS MODERNS
TITÀNIC
VERTÍGEN
WEST SIDE STORY

LA MÚSICA QUE MÉS M'AGRADA... i uns quants milers de temes més...

A MARGALIDA. JOAN ISAAC
AMOR PARTICULAR. LLUÍS LLACH
ANGIE. ROLLING STONES
BLACK IS BLACK. LOS BRAVOS
BLOWIN' IN THE WIND. BOB DYLAN
BOHEMIAN RHAPSODY. QUEEN
CANÇO DE CARRER. PERE QUART. RAMON MUNTANER
CANÇÓ DE LA FONT DEL GAT. JAUME SISA
COM UN PUNY. RAIMON
DEVUELVEME LA VIDA. ANTONIO OROZCO
E LUCEVAN L'ESTELLE. TOSCA. PUCCINI
ELLA EM DEIXA. J.M. SERRAT
EPPURE SENTIRE. ELISA
IL EST TROP TARD. GEORGES MOUSTAKI
IL MIO CANTO LIBERO. LUCIO BATTISTI
IMAGINE. JOHN LENNON
INGEMISCO. RÈQUIEM DE DONIZETTI
INTERMEZZO. CAVALLERIA RUSTICANA. MASCAGNI
JA SÓC AQUÍ. GATO PEREZ
LET IT BE. BEATLES
LIFE ON MARS. DAVID BOWIE
MORE THEN WORDS. EXTREME
NE ME QUITE PAS. JACQUES BRELL
NOIA DE PORCELLANA. PAU RIBA
PARAULES D'AMOR. JOAN MANUEL SERRAT
PIANO MAN. BILLY JOEL
QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. JAUME SISA
REDEMPTION SONG. BOB MARLEY
ROXANE. POLICE
SI EM DIUS ADÉU. LLUÍS LLACH
SPACE ODDITY. DAVID BOWIE
STAIRWAY TO HEAVEN. LED ZEPPELIN
TEARS IN HEAVEN. ERIC CLAPTON
THE HOUSE OF DE RISING SONG. THE ANIMALS
THE LAST SONG. ELTON JOHN
TORN. NATALIE IMBRUGLIA
UNA FURTIVA LAGRIMA. L'ELISIR D'AMORE. DONIZETTI
UNA GUITARRA. J.M. SERRAT
VELES E VENTS. AUSIÀS MARCH. RAIMON
WALK ON THE WILD SIDE. LOU REED
WORDS. BEE GEES
YERTERDAY. BEATLES.
YOLANDA. PABLO MILANÉS
YOU'VE GOT A FRIEND. JAMES TAYLOR/CAROLE KING

LLIBRES QUE M'HAN AGRADAT

1984. George Orwell
Alexandros. Valerio Massimo Manfredi. Novel·la històrica que no respon a les expectatives que m'havia fet. És distreta i poca cosa més.
Aquí descansa Nevares. Pere Calders
BARCINO. Maria Carme Roca. Barcino, segle II. La fama d’un home traspassa totes les fronteres de l’època: és Luci Minici Natal Quadroni Ver, fill d’una il·lustre família de la colònia, home de gran atractiu, militar i polític brillant, que guanya, l’any 129, la perillosa cursa de quadrigues. Una ombra, però, plana sobre l’heroi de Barcino. Ni l’èxit professional, ni l’amistat, ni l’amor que sent per Kyrene, ni l’estima que professa a la seva esposa Fausta, poden esborrar les petjades d’un esclau que va marcar la seva infantesa i que sembla amagar-se rere cada traïció i assassinat: Teseu.
Càndid o l'optimisme. Voltaire
Cien años de soledad. Gabriel Garcia Marquez. Si no és la millor novel·la que he llegit, poc li falta. Recordo pèrdrem en les diferents generacions de la família Buendia, de macondo, i passar-m'ho bé amb aquest realisme fantàstic, amb les relacions incestuoses, els personatges bíblics, i les diferents sorts i disorts de la família i el seu poble.
Combat de nit. Josep M. Espinàs
Crónica de una muerte anunciada. Gabriel García Marquez
Demian. Herman Hesse. Escrita l'any 1919 després d'una forta crisi de l'autor, aborda l'estreta relació d'amistat de dos adolescents en el seu camí cap al món adult. Els seus protagonistes, Emil Sinclair i Max Demian, es proposen de viure per sobre de la mediocritat que els envolta i assagen la realització personal a través de la intel.ligència. Les discussions religioses, els debats sobre el Bé i el Mal, l'exploració de l'inconscient i l'experiència de la guerra porten els dos joves pel camí de la descoberta interior i la individualitat creativa. La novel.la presenta l'opció vitalista, sovint irracional, com l'única possible en un món en crisi.
El arbol de la ciència. Pio Baroja
El beso de la mujer aranya. Manuel Puig
EL CODI DA VINCI. Dan Brown. Una molt bona novel·la d'intriga, amb interessants apunts històrics i un final més que sorprenent. La vaig llegir l'estiu del 2004 a la Toscana i no crec que hi hagi lloc millor per llegir-la. Molt bona.
EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT. Marck Haddon. En Christopher, un noi autista de 15 anys investiga l'assassinat d'un gos. La seva relació amb els adults i amb el món en general ens descobreix un univers entre ingenu, simple, ric i complex. Una bona història plena d'embolics i de lliçons, molt interessant i divertida. Val moooolt la pena llegir-lo.
El divorci de Berta Barca. Baltasar Porcel. És un llibre que va ser concebut per a ser editat en fascicle, que cada dia eren publicats a La Vanguardia. Finalment també es va editar complet, i no deixa de ser una enginyosa i divertida historieta sobre la burgesia catalana i les seves relacions amb la política i amb els polítics. Distreta
El Llop estepari. Hermann Hesse. El vaig llegir l'any 80, quan feia la mili a Menorca. Sé que em va impressionar però no en tinc molts records. L'hauria de rellegir.
El manuscrit Càtar. Marina Martori
El metge. Noah Gordon
El meu oncle pere Quart. Ignasi Riera
El mite de Sísif. Albert Camús. Una reflexió sobre si realment tot plegat val la pena i sobre el suicidi com a alternativa.
El món de Sofia. Jostein Gaarder
EL MUR. Sartre. Les històries emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literària de 'l'absurd'.
El nom de la Rosa. Umberto Eco
El periple de Baldassare. Maalouf Amin. Me'l va deixar el David i encara no li he tornat. No em va agradar gaire.
EL PONT DELS JUEUS. Martí Gironell
El senyor dels anells
El Túnel. Ernesto Sábato
El viatge a la Felicitat. Eduard Punset
ELS MOTS. Sartre. "Que els meus consemblants m'oblidin l'endemà del meu enterrament, m'importa ben poca cosa; mentre viuran els assetjaré, inabastable, innominat, present en cadascun d'ells com ho són dintre meu els milers de milions de desapareguts que ignoro i que preservo en l'anihilament; però si la humanitat arriba a desaparèixer, aleshores matarà de bo de bo els seus morts."
ELS PILARS DE LA TERRA. Ken Follet. La millor novel·la que he llegit. Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers d’Els pilars de la Terra. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s`entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions. Personatges com en Tom Builder, l'Alienna, l'Ellen, el prior Philip, en Jack, l'Alfred, la Martha, Waleran... i molts d'altres quedaran per sempre en la meva memòria.
Guerra dels segadors i crisi social. Vidal pla, Jordi
Història de les dones a la Catalunya medieval. Vinyoles Vidal, Teresa
JÚLIA, Isabel Clara Simó. Júlia , la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó i la que alguns crítics literaris consideren com la seva obra més emblemàtica, al temps que la defineixen com un veritable clàssic de la literatura catalana contemporània, amb el component afegit de ser un dels llibres més venuts dels últims anys. La Júlia és una obrera d'una fàbrica del segle XIX que aconsegueix sortir de la misèria renunciant al seu amor. La vam llegir la Roser i jo l'estiu que estava embarassada de la nostra primera filla, a qui vam posar el nom de Júlia.
L'ARQUEÒLEG. Martí Gironell
L'ESTRANY. Albert Camus. "L'estrany és l'home indiferent, que viu al marge de la vida, deixant-se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge… "
L'OMBRA DEL VENT. Ruiz Zafon. Un matí de 1945, en Daniel Sempere és conduït pel seu pare al "Cementiri dels Llibres Oblidats", on tria un llibre anomenat "L'Ombra del Vent", amb el que en Daniel quedarà fascinat, i intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor Julià Carax. Això el durà a endinsar-se en un món d'intrigues i misteris, i d'històries d'amor, que acabaran reflectint-se en la seva pròpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent durant la novel·la. Una història de misteri en la Barcelona de la meitat del Segle XX. Amb una ambientació freda, fosca i solitària, on abunden les descripcions de carrerons, places i barris on es desenvolupa la història. Entre ells el Bar de la Plaça de Sarrià, ja desaparegut, on hi vaig passar moltes hores en una etapa de la meva vida.
LA CASA DE LOS ESPÍRITUS. Isabel Allende. Primera novel.la de l'autora on narra la saga d'una poderosa família de terratinents llatinoamericans. El despòtic patriarca ha construït amb mà de ferro un imperi privat que comença a trontollar per el pas del temps i d'un entorn social explosiu. Finalment, la decadència personal del patriarca arrosseguerà la família a una dolorosa desintegració.
La Força d'un destí. Martí Gironell
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. . Pierre Vilar llegà aquest llibre com a exemple de com es poden analitzar les causes d'un esdeveniment. Aquest cas, a més, ell el va viure en primera persona.
LA HISTÒRIA MÉS BELLA DEL MÓN. Hubert Reeves. En el primer acte comença la nostra història... Nosaltres l'abordarem pel passat més llunyà a què pot accedir la ciència: 15.000 milions d'anys abans de la nostra era, el famós Big Bang". "El segon acte s'obre, fa 4.500 milions d'anys, en aquest planeta singular, situat no massa a prop ni massa lluny d'un Sol oportú. La matèria continua la seva frenètica obra d'agrupaments". En el tercer acte, en un bell decorat de sabana seca, l'últim avatar de la vida ocupa tota l'escena. Heus aquí l'home, el de debò. Animal, mamífer, vertebrat i primat per damunt de tots... Que tots som simis africans ara és prou cert". Me'l va regalar el Pere.
LA LLENGUA SALVADA, Elias Canetti. Aquesta "crònica d´una adolescència" comença amb un record de gran càrrega simbòlica: Un home s´acosta a l´infant Elias Canetti i li demana que li ensenyi la llengua, aleshores treu una navalla i diu que la hi tallarà, però a l'últim moment li diu: "Avui encara no, demà !"
LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA. Quim Monzó. Un trompetista aconsegueix finalment el somni que ha acariciat durant setmanes: sortir amb la vedette del teatre on treballa. Per agafar coratge, durant el sopar beu molt més del que ell considera recomanable. Per això s’adona que, de tan borratxo com va, si realment assoleix endur-se la vedette al llit, potser no estarà a l’altura...
LA METAMORFOSI. Frank Kafka. «Quan, un matí, Gregor Samsa es despertà d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós».
LA MUNTANYA MÀGICA. Thomas mann. L'experiència vital del jove Hans Cartop en un sanatori de la regió suïssa de Davos, on malgrat la mort i la malaltia es viu un clímax de llibertat de sentiments i d’exaltació intel·lectual considerable. En aquest entorn coneixerà interessants personatges, s’ enamorarà, però per damunt de tot s’iniciarà en la cerca del sentit de la vida i de la mort. En aquest sentit es pot considerar una novel·la d’iniciació. Me'l va aconsellar, i regalar, la mare del Nani.
LA NAUSEA. Sartre. Hi ha dies que el malhumor et menja les entranyes i la foscor no et deixa veure la joia de viure. Hi ha dies que t'espantes dels teus propis pensaments, de la teva pròpia fúria.
LA PESTA. Albert camus. "Hi ha més coses d'admirar en l'humà que de menysprear." El protagonista de la novel·la és una malaltia, la pesta.
LA VENJANÇA DEL BANDOLER. Martí Gironell
LAIA. Salvador Espriu. “...tempestes a les mars del nord, cortines de pluja, tenebres en ple dia. La “Panxita”, fuetejada pel temporal, saltava damunt l'abisme. Cruixia el seu fustam. S'ensorrava i reapareixia muntada en una gropa d'escuma.”
MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN. Manuel de Pedrolo. És una obra de ciència-ficció que narra l'experiència de dos supervivents -l'Alba i en Dídac- després d'una catàstrofe. Els dos joves s'enfrontaran a la destrucció i, a poc a poc, gràcies al seu treball i a l'organització, aniran superant els obstacles. Paral•lelament iniciaran l'aventura de fer-se grans i de despertar-se a la vida en tots els seus aspectes.
OLVIDADO REY GUDÚ. Ana Maria matutes. “En un lloc que ningú recorda, però que se sap que va estar en el cor inhòspit del continent, hi va haver una vegada un rei, allà per l’any mil, a qui en nèixer una fada va profetitzar un futur tan llòbrec com enlluernador: Tot el poder seria seu si renunciava a l’amor i al plor; sinó, tot el seu món es perdria en l’oblit”
PILAR PRIM. Narcís Oller. És la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel.la és sobretot filosòfic i interior; per això és una novel.la molt més complexa que les anteriors. L'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista, hi són tractats amb valentia i rigor, seguint la línia de grans novel.les del segle XIX, com Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta.
PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER. Salvador Espriu. L'obra de Salvador Espriu té en Primera història d'Esther una de les seves fites indiscutibles. Escrita el 1948, la Primera història té lloc a la població de Sinera, mítica i recurrent d'Espriu, recreació de l'Arenys de Mar dels records d'infància. A partir d'una relectura del tema bíblic d'Esther, com la que ja havia fet Jean Racine al segle XVII, ens parla de qüestions com la deshumanització del poder, la vanitat i la família.
RAMONA ADÉU. Montserrat Roig. Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat.
SAN MANUEL BUENO I MARTIR. Miguel de Unamuno. Angelina explica la història del mossèn Manuel Bueno, un home que conforta a tothom, que fa vibrar amb els seus sermons exaltats des del púlpit i que viu una guerra interior perquè no s'acaba de creure tot allò que predica.
SERRALLONGA, L'ÚLTIM BANDOLER, Llorenç Capdevila. Qui va ser en realitat Joan Sala i Serrallonga? Un lladre generós o un simple delinqüent? Un heroi llegendari o un assassí? Un màrtir, un seductor o tot alhora? El jove Pere Vila decideix reconstruir la vida d'en Serrallonga després d'assistir a l'execució del cèlebre bandoler i haver-li sentit pronunciar unes darreres i misterioses paraules. La recerca, plena d'imprevistos, misteris i personatges que no són sempre el que semblen, el porta a trobar-se amb la vídua, amb un company de quadrilla condemnat a galeres i amb la darrera amant del proscrit: la llegendària Joana. Al mateix temps, però, hi ha gent molt poderosa que farà tot el possible per impedir la difusió d'un secret que el jove podria descobrir.
SIDARTHA. Hermann Hesse. Una petita història mestra que interpel·la el lector sobre les grans decisions que forgen la identitat de cadascú.Amb un estil senzill i elegant, Hesse hi narra la rebel·lia del fill d'un braman, la seva trobada amb el Buda, la vida mundana amb Kamala, l'amistat i el contrast amb Govinda...
SOLITUT. Victor Català. A la manera de les novel·les modernistes és una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu marit es un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta pal·liar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.
TERRA D'OBLIT, el vell camí dels Càtars. Antoni Dalmau. Llenguadoc, primera meitat del segle XIII. Una croada militar promoguda pel papa de Roma asola el país a sang i a foc, i és que un moviment religiós considerat herètic per l'Església católica s'ha escampat de manera terriblement perillosa. Cal, doncs, salvar per a la fe les terres cristianes infestades per la pesta. Una noia de Tolosa, Vierna, filla d'un escuder del comte, comparteix fins a les últimes conseqüències la vida agitada i la fe incommovible dels càtars. Amb ells, doncs, coneixerà l'incert camí d'una persecució sense treva, però també la força irresistible de l'amor i la llum d'una esperança. Terra d'oblit és, per fi, la gran novel·la sobre la tragedia dels càtars que un públic impacient reclamava. Amb la grandesa i el vigor d'un temps singular de la història, forjat amb un barreig torbador de llums i d'ombres que, tants segles després, encara avui ens fascina. La vaig llegir poc abans d'anar a Carcassone i em va ajudar a entendre més el país dels Càtars.
TRENS RIGUROSAMENT VIGILATS. Bohumil Hraval. És la novel·la més coneguda de Hrabal, gràcies en part a l'esplèndida versió cinematrogràfica que se'n va fer. Transcorre durant la II Guera Mundial, quan Txecoslovaquia era sota l'ocupació nazi. L'autor, en aquesta obra, expressa una alegria de viure quasi dionisíaca, amb un profund sentit humà. En un país que ha donat tans bons escriptors a la literatura universal, Hrabal és sens dubte un dels més grans. Me la va aconsellar el Domi, i em va agradar moltíssim.
UF, VA DIR ELL. Quim Monzó. Quan se'n van adonar el cel ja era fosc i el reflex negre. Van encendre el llum de la taula i van recollir les cartes. Amb el comandament a distància van engegar el televisor. Sobre la taula quedaven encara embotits i torrades fredes, que es van anar menjant. Acabada la programació, els himnes i les banderes, la tele es va inundar de pluja i es van adormir a les butaques. Aleshores, pels vols de mitjanit van entrar per la finestra els coloms rosats, els galls negres de canyamel, els cérvols daurats, les gavines de lapislàtzuli, les heures multicolors i les girafes d'heliotropi, tan rialleres. S'hi van estar estar fins a la matinada i se'n van anar poc a poc, a mesura que el sol despuntava, de tal manera que, quan ell i ella es van despertar (el sol feria ja el mur blanc i brut de davant de la finestra), els animals i les plantes ja no hi eren. Van prendre cafè i talls de sara. Uf, va dir ell, finalment (perquè abans tenia la boca plena i no l'hauria pogut badar).
Viure i Veure. Avel•lí Artís Gener. Tisner. Quina vida més intensa. Escriptor, dibuixant, militar, periodista... Va estar exilat a Mèxic després de la guerra civil. Catalanista convençut, ha donat molt a la cultura catalana.
Wilt. Tom Sharpe. Mentre el llegia havia d'aturar-me perquè em petava de riure. No m'havia passat mai. Vaig llegir altres novel·les de Tom Sharpe i no em van agradar tant.

JOAN SALVAT PAPASSEIT

TOT L'ENYOR DE DEMÀ
A Marià Manent

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

MIQUEL MARTÍ I POL

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible

JOAN MARAGALL

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?
Per això estic tan gelós dels ulls i el rostre
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes
i el mar immens i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué "Atura't",
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavors la vida què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il.lusió del lluny i de l'aprop
i el compte de lo molt i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ull i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; però on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

JOSEP VICENÇ FOIX

SOL I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

SALVADOR ESPRIU

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

JOAN OLIVER. PERE QUART

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

NADAL 2007-12-20

No ens fa cap efecte
que algú ens miri
des d’on sigui,
i esperi a les postres per plorar.

No hem canviat res,
seguirem, com sempre,
amb el gas encès i el gall.
Aniran naixent nens pobres
i no els farem cap cas
oblidant-los, com sempre.
Satisfets del poc que fem
contents de ser tant bons
ignorant que som nosaltres
els que hauríem de plorar.

Sovint ens torna la pregunta:
Què podem fer?

Heus aquí la resposta:

Fer veure que no passa res
que no en tenim la culpa
que només ens cal estimar-nos
i oblidar.
I quan no ens vegi ningú,
potser, plorar !

ENGANY

Escoltarem oracles investits de falses raons
lloant insignes pàtries amb coratge,
emmetzinant-nos amb algun miratge,
ignorant fronteres que seran presons.

Serem gerrers inútils, inservibles
buscant raons profundes, impossibles,
per amagar la covardia repugnant
Que ens humilia
i és infame
i és sagnant

I arrosseguem la nostra fútil existència,
Anestesiats per falses veus d’orgull i glòria,
comportant que se’ns esborri la memòria.

Però pagarem la covardia i la indecència
de deixar-nos esclafar la pròpia història
I morirem,
esclaus,
rosegant el moll de l’os de la impotència.

agost 2004