dissabte, 11 d’octubre del 2008



Val la pena que aneu a veure "Els nois d'història". És un privilegi poder veure un espectacle com aquest. És una obra sobre el sentit de l'educació (educar per viure?, educar per triomfar?), d'aquelles que fan pensar, reflexionar, riure, emocionar-se... i els actors estan fantàstics. Els vuit nois joves desprenen una força poc usual. Canten, toquen el piano, reciten poesia, representen pel·lícules.... D'en Josep M. Pou no cal dir gran cosa. Esplèndit, com sempre. Segueixo pensant que és el millor actor que he vist dalt d'un escenari. Fa el personatge d'un professor, Hèctor, d'aquells que deixen empremta, i dels que busquen camins per arribar als cor dels alumnes i aconseguir que siguin persones per damunt de tot, fins i tot del coneixement "teòric". També hi tenen un paper destacat la Maife Gil, en Josep Minguell i el Jordi Andújar, com a mestra desenganyada, director i nou mestre d'història respectivament.

Si podeu agafar entrades de la fila 5 ho veureu la mar de bé. Però no patiu perquè el teatre Goya està totalment renovat, i crec que de tot arreu es pot gaudir perfectament de l'obra.
L'elenc al complet: Maife Gil, Josep Minguell, Nao Albet, Jordi Andújar, Javier Beltran, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled, Ferran Vilajosana i Josep Maria Pou.

Hi ha una feina excel·lent de direcció, amb una escenografia molt encertada i un bon vestuari.

Una nit de teatre perfecta !!!!



A la xarxa he trobat això:

Els nois d'història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l'educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu. L'obra se situa en una escola anglesa d'educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d'ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l'autor qüestionar si l'educació s'entén com un camí cap a l'èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.