divendres, 10 d’abril del 2015

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

Parem màquines, Christopher. Aturem-ho tot. (Això vol dir que deixem de fer cap altre cosa que no sigui pensar en la teva obra, parlar-ne i reflexionar, si més no durant vint minuts )
Deixem que durant una estona no ens distregui res. El que acaba de passar avui al Lliure de Gràcia és tan bèstia, tant potent, tant brutal, que no puc recordar res semblant. He vist molts personatges que tenen un actor a la seva mida, però mai cap com aquest. Suposo que això no és casual, que es crea i es construeix amb més esforç del que sembla, però és que no ho sembla!!
Tot resulta natural i real, tant extraordinàriament sòlid i palpable que ja no puc imaginar cap altre Christopher ni cap altra Siobhan. Sí, vaig llegir el llibre, i ningú tenia cara. Vosaltres els hi heu posat cara però sobretot els hi heu donat ànima. No exagero, i puc assegurar que el silenci d’avui no és normal. Ningú tenia tos, ningú es movia, cap soroll, cap badall, ni el més lleu indici d’avorriment. Tendresa, sinceritat, violència, solitud, tot per acabar amb la certesa que ens equivoquem si pensem en termes de discapacitat o de disminució. Som nosaltres els disminuïts. Portar el curiós incident d’un gos a mitjanit al lliure ha estat un gran repte. I fer-ho amb aquest encert un plaer pels que l’hem pogut veure. Com ens trencàvem les mans al final és la prova de l’èxit i de la tornada a la terra dels que volàvem per l’univers d’un noi de quinze anys que de tant simple i tant clar, envia el més profund dels missatges. Si ens ho proposem podem aconseguir qualsevol cosa. El Pol López, la Marta Marco, l’Ivan Benet, la Cristina Genebat, la Carme Fortuny, el Xavier Ricart, el Norbert Martínez i la Mireia Aixalà ho han aconseguit.
I el Julio Manrique els ha dirigit amb encert. No deu haver estat fàcil trobar els recursos per explicar-ho però aquí hi ha imaginació i molt de talent. Avui era el dia de l’estrena i ha estat un èxit, però d’aquesta obra, d’aquest actor i d’aquesta direcció se’n parlarà. I tant si se’n parlarà.