Surt de casa apressat, perquè s’ha entretingut una mica
massa, i va just de temps. La nena encara dorm, i li fa un petó amb compte per no
despertar-la. Però tot i així obre els ulls i plora una mica. La seva dona és a
la dutxa, i la sent. S’enfada una mica, perquè ara no podrà vestir-se i
esmorzar tranquil·la, i mira de tornar-la a adormir, però finalment l’agafa a
coll. Com que veu que s’ha enfadat, ell també es fa l’ofès, i tot i
que no tornarà a casa fins demà, li fa un petó no gaire efusiu, i n’hi fa un altre
a la nena, que l’hi somriu ara ja més desperta i n’hi fa un ella d’aquells sorollosos
que tant els fan riure. La seva dona el mira seriosa, però quan ja és
a la porta li diu amb un to una mica burleta: “que vagi bé, eh!” Ell es gira i
les veu a les dues que el miren i es somriuen. Ell fa l’ullet i es gira decidit
cap a la porta sortint de pressa perquè ara si que va tard. Ella esmorza amb la
nena, es vesteix i la porta a l’escola. Arribarà potser un pèl tard a la
feina, però no pateix, perquè avui serà un dia tranquil. Decideix anar a fer un
cafè per llegir una estona el diari abans d’anar a treballar.
Ell ha agafat un taxi, i arriba a l’aeroport amb el temps
tant just, que ha de córrer per poder embarcar. Li ha anat de poc que no perd l’avió,
i un cop assegut al seu seient, respira tranquil i abans d’apagar el mòbil
decideix enviar-li un petó d’aquells amb cor, perquè li resulta més fàcil que
escriure t’estimo. Però s’ho repensa i li escriu t’estimo amb totes les
lletres. I l’apaga. Si tot va bé, d’aquí a poc més una hora ja serà al seu
destí, i començarà un dia mogut. S’adorm tranquil·lament i només sent el soroll
dels motors que acceleren i el plor d’una criatura que li recorda a la seva. I
s’adorm tranquil·lament.
Ella sent que li entra un watshap però abans de mirar-lo
acaba l’article que està llegint. Són les deu passades, però fins a les onze no
té res especial, i es demana un altre cafè mentre treu el mòbil i veu el
missatge, i li sap greu no haver estat més dolça quan s’ha acomiadat, i li contesta
amb molts petons amb cor i un jo també t’estimo en majúscules. I un truca’m
quan arribis.
Al bar tenen la tele engegada, i ja són gairebé ¾ quan el
cambrer puja el volum, perquè es veu que hi ha hagut un accident. Sí, un avió s’ha
estavellat, i sembla que no hi ha supervivents. Inquieta, el cor li va a mil
per hora, s’aixeca i es tem el pitjor, no pot ser, no pot ser, no pot ser que
sigui el seu avió, i ja se li escapa alguna llàgrima. No es capaç de saber on anava
l’avió estimbat, però ara no sap ben bé on anava ell, perquè marxa tant sovint
que ja no sap ni on va. El truca i no contesta, el torna a trucar, una, dues,
tres, moltes vegades i li agafen ganes de llençar el mòbil pel terra cada cop
que sent la veu del contestador... la
truquen, la seva germana, no l’agafa, el cunyat, tampoc, no em truqueu, que si
em truca ell comunicaré, però no paren de trucar-la, perquè tots volen saber
alguna cosa. Una trucada més, però aquesta és d’ell, li cau el mòbil al terra,
l’agafa, contesta, és ell que ja ha arribat, ja és a Munich, tot bé, però que
et passa, perquè plores, que tens. Li
diu que l’estima, que l’estima molt, i que no el deixarà marxar més de casa
sense una abraçada i molts petons, i que no s’enfadarà més amb ell per res del
món. Ell no entén res, i li diu que d’acord, que ja en parlaran demà quan
torni, i s’acomiaden com quan eren joves, fent-se petons per telèfon i dient-se
que s’estimen moltes vegades. És al taxi que el portarà a la fira quan ell sap
això de l’accident de l’avió de Dusseldorf, i entén el que li passa a ella, i a
mida que va sabent detalls de l'accident també es promet que no marxarà
sense abraçades i petons, i que potser no marxarà tant sovint, o mai més,
perquè ara de cop té una por terrible de no poder veure-les més.
Com els hi ha passat a tants que
com ell avui havien sortit de casa sense ni imaginar-se que no hi tornarien mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada