Ciutadans

Resulta que a Catalunya hi havia una gent d’esquerres, molt progres, que es declaraven antinacionalistes i que defensaven l’abolició de les fronteres. Quedava molt modern i era compatible amb el clàssic "socialista-capitalista" de tota la vida. Però ha arribat el dia en que s’han destapat. Resulta que no eren ni tan progres, ni tant socialistes, ni tant d’esquerres, i que l’únic nacionalisme que volien combatre era el català. Tenen un odi visceral contra tot el que representa la Catalunya de sempre, i no poden suportar la nostra llengua. La saben parlar, si, però s'ho passen molt millor parlant en castellà. Fa més “modern” i més “obert”, i més tot.
També des de sempre sabem que a Catalunya molta gent no aprèn el català, ni el vol aprendre, ni s’estima cap altre país que no sigui españa, i que es mostren combatius en contra de tot allò que faci tuf de català. Alguns voten socialista, altres PP, i la majoria no voten, perquè tot això no va amb ells.
Si ajuntem aquests dos col·lectius ens trobem amb un partit que ara que pot tenir una finestra per donar-se a conèixer, començarà a créixer a base dels vots d’aquests “descontents”.
Que bonica és la democràcia. El dia que una força política com aquesta obtingui un suport majoritari que farem ?
Mentrestant, nosaltres anem discutint si som blanc o negres, o blaus o vermells. Si serem independents demà, o l’any que ve, o mai dels mais. Si pot ser president un canari, un andalús o un català. Ells s’estan unint, i s’han preparat bé. Es freguen les mans quan albiren una Catalunya ben espanyola, on el català quedarà reduït a l’àmbit familiar primer, i als museus després. Tot fent classes de sevillanes, animarem la selecció espanyola i potser per Sant Jordi penjarem al balcó una estelada, en record del que algun dia vam voler ser.