Oncle, estem contents. Contents de tenir la sort d’haver format part de la teva vida, i de que tu hagis format part de la nostra. Contents de que haguem pogut compartir tantes coses. Contents per que els nostres fills i filles t’hagin conegut i vist com un referent de persona honesta, senzilla, fidel a les seves idees, conseqüent, però capaç d’adaptar-te als canvis, sempre alegre i optimista.
Tots t’hem vist sempre així.
Quin exemple que has sigut per tota la família! La teva presència sempre, sempre, ens ha confortat i ens ha omplert. I t’hem tingut al costat en el moment precís, per animar-nos, per orientar-nos o per fer-nos riure (quins tips de riure ens hem fet plegats, quin sentit de l’humor tant fantàstic).
T’estimem, però ho hem tingut fàcil perquè sempre t’has fet estimar. Et trobarem molt a faltar. Mirarem d’omplir l’immens buit que deixes, amb els records, amb les imatges que de tu tenim i amb les teves paraules.
Imatges i records que sempre ens explicaves, dels dies en que jugaves amb els teus germans, l’Antoni, el meu pare, i en Josep, el meu padrí, pels carrers del nostre barri de Sarrià. O fent d’arcàncel Sant Miquel, als pastorets, salvant un nen d’ulls negres com una mora, de cabell rissat i fi...
O de Terrateig, amb tota la gent que tant has estimat, a coll de la Filomena, la Remedios o el Tio Vicent. I amb tants altres amics que sempre t’han acollit com un germà.
O de Bolívia, on vas viure una de les experiències més gratificants de la teva vida. I de Macastre, la Pobla, Gandia. I sempre amb l’àvia Fina amunt i avall !! Em sembla que els Juanet en el fons també sóm un poquet Valencians.
I de Castelldefels, on també vas fer bons amics. I de Cornellà, on has viscut uns anys feliços i intensos, amb l’amistat i la companyia d’en Vicenç, i amb moltíssima gent que, ens consta, també t’han estimat. Aquí la salut et va posar a prova i vas poder, amb molt d’esforç, sobreposar-te i seguir endavant. Amb el bon humor i l’optimisme de sempre. Potser amb algún moment de dubte o d’incertesa, però treballant i donant-te als altres, com sempre. I aquí t’ha sorprès, finalment, l’últim alè. Dormint tranquil.lament, després d’un dia feliç amb la família, on, com tu mateix ens vas dir poc abans de morir, vas disfrutar molt.
Aquests records, i molts d’altres, sempre els durem al cor.
Gràcies oncle per haver-nos fet tant feliços, per haver-nos ajudat tant i per fer-nos sentir estimats de debò, durant tots aquests anys. Estem segurs que trobaràs la felicitat eterna, al voltant de tots els qui estimes, en un lloc privilegiat, però senzill, d’aquest cel que t’has ben guanyat.
21-10-2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada