Al meu davant uns cubs petits, ben posats l'un al costat de l'altre, arrenglerats, iguals però diferents. Bruts. Esperen inmòbils que els colpegi fort per oferir-me la seva reacció inmediata.
Encara un altre cub més gros, amb llum pròpia, objectiu de totes les mirades, reclam permanent. Caçador d'ulls. Estic obligat a mirar-lo si vull entendre alguna cosa. Només puc desviar la vista de tant en tant per pensar, si cal, o per mirar-me els dits com, veloços, martellegen decidits.
I enncara un altre cub, no tan gros, no tan quiet ni tan cub, sempre amunt i avall, avall i amunt.
I jo, nosaltres, tots reis i tots esclaus, sempre buscant més enllà de tot, no sé ben bé què.
Tot damunt un pla robust, amb suports simètrics i esbelts, com un quadrúped estàtic, inert.
Unes mans operen tots els canvis, gobernen tots els moviments i eliminen distàncies físiques per apropar cervells. O cors? Hores i hores amb els cinc sentits posats en una única cosa. Un home, una dona, cent persones, mil, centenars de milers, milions. Tots davant del mateix, pendents del mateix i esperant el mateix. Absorts.
Anònims conversadors que busquen companyia per trencar la soledat, o per eixamplar el cercle encara més. O potser per omplir buidors difícils d'explicar.
Al meu davant tot això. Uns cubs, unes mans, un món, el Món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada