BARÇA

Des de que vaig obrir el Blogg encara no havia parlat mai de futbol. Sembla com si fes una mica de vergonya parlar-ne, com si fos un tema menor, no tant important com el cinema o el teatre o la literatura... però m'agrada molt, que hi vols fer. No hi ha explossió d'alegria més gran que quan el meu equip fa un gol, o guanya un partit important. Ahir, per exempre El Barça jugava contra L'olimpic de Lyó, i va fer la millor primera part de la història, de la que jo puc recordar, és clar. 4 a 1 en 45 minuts espectaculars de ritme de força de tècnica i d'efectivitat. Quina sort poder ser al Nou Camp i veure en directe un partit com aquell. Encara que els socis del barça som patidors de mena i quan ens van fer el segon gol ja tots estàvem que si ui, ui, ui ! ai, ai, ai !... som així i no hi ha res a fer. No sabem gaudir excepte si guanyem 6 a 0 i si ens fessin un gol encara algú patiria. Però ara hem de reconèixer que estem passant la millor època de la història. És quan més partits seguits hem guanyat, i seguim estant presents a les tres competicions, en una de les quals ja sóm a la final. I en la lliga portem sis punts d'avantatge a un Madrid que acaba de ser eliminat pel Liverpool (quin gran equip !!). I sóm a quarts de la Champions. Que més podem demanar?
Veure Messi és un plaer indescriptible, mai havia vist un jugador tan ràpid i tant efectiu, potser més que Ronaldinho en el seu millor moment. I això que per mi Ronaldinho sempre serà aquell que va fer dos gols al Bernabeu i va sortir aplaudit. Messi encara ha de fer moltes coses. I tenim un Xavi més madur i serè i amb una classe inusual. Iniesta cada cop més atrevit amb la pilota als peus i que em sembla que encara ha d'explotar... Eto'o, Henri, Puyol, Piqué, Bojan, Alves... Amb aquest equip es pot perdre algun partit, però tenim moltes possibilitats de guanyar-ho tot. I amb en Pep Guardiola, un entrenador que dona gust escoltar, per com argumenta les coses, fugint del clàssics tòpics, amb simpatia i respecte... i en català ! Feia molt de temps que no teníem unes rodes de premsa tant didàctiques. I això que en Rijkaard no es que ho fes malament, però en Pep l'està superant.
Bé, sempre és una sort ser del Barça, però avui encara més.