Amb aquest títol provocador com a excusa, ahir, 26 de gener, en Franc Ponti ens va fer reflexionar sobre la creativitat i la innovació, focalitzant sobretot en l’àmbit empresarial, però amb clares aplicacions a tots els àmbits de la vida.
Davant d’un auditori d’unes vint persones, amb el Pere i jo i uns quants enginyers de més de cinquanta anys, en Franc va anar exposant les seves tesis, fent servir un to planer i distès, amb un timbre de veu i un ritme molt agradables, però d’una forma sorprenentment convencional, que feia que tots escoltéssim amb interès, però amb poca emoció i menys passió. Un power point l’ajudava a organitzar les idees i a nosaltres ens servia per prendre apunts “copiant” i per fixar algunes idees d’una manera gràfica.
Partint del concepte de “Món Líquid” del sociòleg Zygmunt Bauman, en contraposició al món rígid on res canvia, i on imperen una valors i una ètica immutables, Ponti ens fa adonar de la necessitat de fer canvis en la nostra manera de pensar i d’actuar i ens proposa mouren’s més de pressa que l’entorn. Un món en costant evolució ens empeny a prendre la iniciativa i a preparar-nos pels canvis... o millor encara, a avançar-nos a aquests canvis. I això ens obligarà a ser creatius i a innovar, a desafiar els convencionalismes, subvertir allò que ens pot semblar normal i renovar els nostres esquemes mentals.
I aquesta nova actitud, aquesta revolució, només la podrem fer si som capaços d’apassionar-nos i divertir-nos. De canviar d’objectius. El de guanyar diners per el de passar-nos-ho bé, i la rutina del “sempre s’ha fet així” per l’emoció de descobrir camins nous. Els resultats, amb passió i emoció arribaran.
La creativitat no és una qualitat genètica, no ens ve per herència i per tant podem aprendre a ser creatius. És veritat que algunes persones poden ser més competents per ser creatives, però hi ha mètodes que ens poden donar pistes de com fer-ho per ser més creatius i innovadors.
I no entenem creativitat com a excentricitat ni tant sols com a originalitat, en el sentit de no copiar ni imitar. Inspirar-se en idees preexistents ens pot portar a d’altres molt innovadores i potser no originals.
I la innovació podríem dir que és aplicar la creativitat en un àmbit determinat, amb èxit. Portar la idea fins als resultats. Fàcil de dir. Difícil de fer.
Bons exemples d’empreses innovadores són el Circ du solei, el Bulli, o 3M (post-it).
La sessió arriba, després d’aquesta introducció, al seu moll de l’os. Allò pel que som allà asseguts és a punt de passar. Sabrem quines són les 7 estratègies per ser creatius i innovadors !!
Comencem per la primera, PENSAR ZEN. Hem de tenir temps per pensar, saber trobar els millors moments per explorar, i preferiblement sistematitzar aquests moments zen. Per això cal enterrar les percepcions tòxiques sobre la nostra pròpia capacitat de pensar i sobre les nostres possibilitats. I finalment em de trobar i si convé crear, espais per pensar. Llocs on poder trobar la tranquil·litat necessària per deixar que les idees flueixin. Algú va dir que necessitem temps per explotar i temps per explorar. El canvi d’una sola lletra ens porta a dues idees molt diferents.
La segona estratègia és PENSAR PO. Pensar provocadorament, desafiar convencionalismes, transgredir. Qüestionar-ho tot i fer-se preguntes fantàstiques. Tot això per buscar la diferència.
La tercera, OBRIR LA MENT, aprendre d’altres realitats, aprofitar la intel·ligència col·lectiva. Innovar a través del diàleg, i, si convé, buscar el talent a fora.
La quarta, PENSAR AMB FLUÏDESA, acceptar les idees dels altres. Jo no sempre tinc raó, i pot ser que els altres m’ensenyin moltes coses... Perdre la por al ridícul i no jutjar res negativament a priori, especialment durant la fase divergent, és a dir durant la pluja d’idees, a l’inici del procés creatiu. Fer una bona selecció d’idees, i per fer-ho és molt important trobar un bon coordinador, algú que dinamitzi i motivi a l’equip. És bo fer proves o prototips abans de donar res per bo. També seria bo eliminar caps o companys tòxics. El problema és com detectar-los, i sobretot, com fer-ho per eliminar-los. I finalment divertir-se.
Cinquena, EMOCIONAR-SE, ser capaç d’expressar emocions, connectar amb els altres i fer viure experiències memorables i transformadores. Utilitzar imatges i mètodes visualment atractius. Un bon exemple és la màquina de gelats que només et serveix si li fas un somriure. La màquina fins i tot detecta un somriure fals i no et dona cap gelat. Si el somriure és franc i obert, el gelat és més generós. O bé l’Hospital oncològic infantil Montefiore, a Nova York, on les parets estan pintades de colors vius amb imatges de planetes, galàxies, viatges, vaixells... amb la idea de que els nens no tinguin la sensació de ser en un hospital, i de transmetre’ls-hi optimisme.
La sisena, ALEGRAR LA MENT, aconseguir un estat de fluència, és a dir no sentir-se ni intimidat ni avorrit, no tenir por, ni ansietat, i evitar l’enuig i la tristor. Eliminar barreres mentals, no autolimitar-nos.
Tot això per aconseguir estadis de màxima harmonia, i poder construir utopies i perseguir-les.
I la setena, PENSAR ENTRE TOTS, escoltar amb empatia (que encara no havia sortit!) acceptar i fer de les diferències oportunitats. Tenir com a principi de tota negociació l’enfocament “Guanyar-guanyar”, on si tu guanyes i jo guanyo tots estem contents (simplificant molt). Convé crear equips creatius d’alt rendiment, on 2+2 són més que 4. Volem gent que vulguin fer coses grans.
La teoria sembla clara. Una mica simplificadada, però clara. Com portar a terme tot això, com saber si som capaços de ser innovadors i creatius ?
Això no ho sé, i potser d’aquí un temps, quan hagi provat de portar a la pràctica algunes de les tècniques d’en Franc Ponti, ho sabré i us podré dir quin ha estat el resultat.
Innovar és fer bé allò que no fa ningú. És construir escenaris de futur, fer coses molt diferents i molt ben fetes. I per fer-ho cal envoltar-se de persones creatives i amb capacitat de generar il·lusió, i ser-ho tu mateix.
Innovar és una filosofia per transformar les realitats més potents. La nostra realitat, la de les organitzacions, els països... amb missatges renovadors il·lusionants.
Però no ens podem quedar amb la façana, amb la forma. El que em de modificar sovint és el fons. No ens deixem enlluernar per unes parets de colors que ens ajudaran a ser més optimistes, sí, però possiblement som nosaltres els que hem de canviar.
Ens hi posem ?
Davant d’un auditori d’unes vint persones, amb el Pere i jo i uns quants enginyers de més de cinquanta anys, en Franc va anar exposant les seves tesis, fent servir un to planer i distès, amb un timbre de veu i un ritme molt agradables, però d’una forma sorprenentment convencional, que feia que tots escoltéssim amb interès, però amb poca emoció i menys passió. Un power point l’ajudava a organitzar les idees i a nosaltres ens servia per prendre apunts “copiant” i per fixar algunes idees d’una manera gràfica.
Partint del concepte de “Món Líquid” del sociòleg Zygmunt Bauman, en contraposició al món rígid on res canvia, i on imperen una valors i una ètica immutables, Ponti ens fa adonar de la necessitat de fer canvis en la nostra manera de pensar i d’actuar i ens proposa mouren’s més de pressa que l’entorn. Un món en costant evolució ens empeny a prendre la iniciativa i a preparar-nos pels canvis... o millor encara, a avançar-nos a aquests canvis. I això ens obligarà a ser creatius i a innovar, a desafiar els convencionalismes, subvertir allò que ens pot semblar normal i renovar els nostres esquemes mentals.
I aquesta nova actitud, aquesta revolució, només la podrem fer si som capaços d’apassionar-nos i divertir-nos. De canviar d’objectius. El de guanyar diners per el de passar-nos-ho bé, i la rutina del “sempre s’ha fet així” per l’emoció de descobrir camins nous. Els resultats, amb passió i emoció arribaran.
La creativitat no és una qualitat genètica, no ens ve per herència i per tant podem aprendre a ser creatius. És veritat que algunes persones poden ser més competents per ser creatives, però hi ha mètodes que ens poden donar pistes de com fer-ho per ser més creatius i innovadors.
I no entenem creativitat com a excentricitat ni tant sols com a originalitat, en el sentit de no copiar ni imitar. Inspirar-se en idees preexistents ens pot portar a d’altres molt innovadores i potser no originals.
I la innovació podríem dir que és aplicar la creativitat en un àmbit determinat, amb èxit. Portar la idea fins als resultats. Fàcil de dir. Difícil de fer.
Bons exemples d’empreses innovadores són el Circ du solei, el Bulli, o 3M (post-it).
La sessió arriba, després d’aquesta introducció, al seu moll de l’os. Allò pel que som allà asseguts és a punt de passar. Sabrem quines són les 7 estratègies per ser creatius i innovadors !!
Comencem per la primera, PENSAR ZEN. Hem de tenir temps per pensar, saber trobar els millors moments per explorar, i preferiblement sistematitzar aquests moments zen. Per això cal enterrar les percepcions tòxiques sobre la nostra pròpia capacitat de pensar i sobre les nostres possibilitats. I finalment em de trobar i si convé crear, espais per pensar. Llocs on poder trobar la tranquil·litat necessària per deixar que les idees flueixin. Algú va dir que necessitem temps per explotar i temps per explorar. El canvi d’una sola lletra ens porta a dues idees molt diferents.
La segona estratègia és PENSAR PO. Pensar provocadorament, desafiar convencionalismes, transgredir. Qüestionar-ho tot i fer-se preguntes fantàstiques. Tot això per buscar la diferència.
La tercera, OBRIR LA MENT, aprendre d’altres realitats, aprofitar la intel·ligència col·lectiva. Innovar a través del diàleg, i, si convé, buscar el talent a fora.
La quarta, PENSAR AMB FLUÏDESA, acceptar les idees dels altres. Jo no sempre tinc raó, i pot ser que els altres m’ensenyin moltes coses... Perdre la por al ridícul i no jutjar res negativament a priori, especialment durant la fase divergent, és a dir durant la pluja d’idees, a l’inici del procés creatiu. Fer una bona selecció d’idees, i per fer-ho és molt important trobar un bon coordinador, algú que dinamitzi i motivi a l’equip. És bo fer proves o prototips abans de donar res per bo. També seria bo eliminar caps o companys tòxics. El problema és com detectar-los, i sobretot, com fer-ho per eliminar-los. I finalment divertir-se.
Cinquena, EMOCIONAR-SE, ser capaç d’expressar emocions, connectar amb els altres i fer viure experiències memorables i transformadores. Utilitzar imatges i mètodes visualment atractius. Un bon exemple és la màquina de gelats que només et serveix si li fas un somriure. La màquina fins i tot detecta un somriure fals i no et dona cap gelat. Si el somriure és franc i obert, el gelat és més generós. O bé l’Hospital oncològic infantil Montefiore, a Nova York, on les parets estan pintades de colors vius amb imatges de planetes, galàxies, viatges, vaixells... amb la idea de que els nens no tinguin la sensació de ser en un hospital, i de transmetre’ls-hi optimisme.
La sisena, ALEGRAR LA MENT, aconseguir un estat de fluència, és a dir no sentir-se ni intimidat ni avorrit, no tenir por, ni ansietat, i evitar l’enuig i la tristor. Eliminar barreres mentals, no autolimitar-nos.
Tot això per aconseguir estadis de màxima harmonia, i poder construir utopies i perseguir-les.
I la setena, PENSAR ENTRE TOTS, escoltar amb empatia (que encara no havia sortit!) acceptar i fer de les diferències oportunitats. Tenir com a principi de tota negociació l’enfocament “Guanyar-guanyar”, on si tu guanyes i jo guanyo tots estem contents (simplificant molt). Convé crear equips creatius d’alt rendiment, on 2+2 són més que 4. Volem gent que vulguin fer coses grans.
La teoria sembla clara. Una mica simplificadada, però clara. Com portar a terme tot això, com saber si som capaços de ser innovadors i creatius ?
Això no ho sé, i potser d’aquí un temps, quan hagi provat de portar a la pràctica algunes de les tècniques d’en Franc Ponti, ho sabré i us podré dir quin ha estat el resultat.
Innovar és fer bé allò que no fa ningú. És construir escenaris de futur, fer coses molt diferents i molt ben fetes. I per fer-ho cal envoltar-se de persones creatives i amb capacitat de generar il·lusió, i ser-ho tu mateix.
Innovar és una filosofia per transformar les realitats més potents. La nostra realitat, la de les organitzacions, els països... amb missatges renovadors il·lusionants.
Però no ens podem quedar amb la façana, amb la forma. El que em de modificar sovint és el fons. No ens deixem enlluernar per unes parets de colors que ens ajudaran a ser més optimistes, sí, però possiblement som nosaltres els que hem de canviar.
Ens hi posem ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada