VAGA GENERAL

M’agradaria saber qui es aquest noi, amb la cara tapada,  que rebenta un aparador amb una fusta. O el que amb un martell trencava els vidres de l’oficina d’un banc, o el que li donava cops de peu, coces per ser més precís, perquè ho feia d’esquena, com un ase.

Qui agafa uns contenidors i els hi cala foc? Qui entra en una botiga de barri i hi llença bosses d’escombraries i espanta als propietaris demanant-los que tanquin?

Són persones a l’atur, desesperats, que ahir no van poder dinar, i que no havien sopat el dia anterior? Potser la seva situació límit els porta a actuar com a vàndals, portats per la justificada indignació que els provoca veure que els responsables polítics del seu país no els ajuden i ni tant sols els escolten. Si jo no pogués menjar ni donar als meus fills el que necessiten per sobreviure no sé si m’enfrontaria als mossos el dia de la vaga general. Em sembla que miraria de fer-ho d’una altra manera, no ho sé.

Però dubto que els qui arrossegaven contenidors per cremar-los o els que anaven encaputxats tinguessin cap problema d’aquesta índole. Sí que tenen un problema, i greu, però no és el de passar gana o no tenir on anar a viure. Fa tota la impressió que s’ho passen bé fent bestieses, i aprofiten qualsevol ocasió per fer-les. Estic convençut que no distingeixen entre una vaga general, una celebració del barça o una manifestació independentista o feixista. El cas és jugar a fer-se l’home, o la dona, i demostrar la seva gosadia, que els fa sentir-se millors que els altres, i que els provoca l’adrenalina que no aconsegueixen de cap altre forma. No em fan ni gràcia ni pena, només em provoquen rebuig i fàstic, i m’agradaria parlar-hi perquè s’expliquin, que puguin dir el que pensen, saber si ho fan amb vergonya i penediment o si els és ben bé igual el que pensem. Potser encara es sentirien més importants i fins i tot encara em denunciarien per violar la seva intimitat. Potser la seva família, si sabessin el que fan, els faria reaccionar, o potser s’afegiria a la denúncia. Sento ràbia i una mica de vergonya de compartir ciutadania amb personatges com aquests, de formar part de la mateixa espècie que aquests animals que utilitzen la violència com a mitja, i el que és definitivament més greu, com a fi.

Els hem de detectar, aïllar, mirar de reconduir tota aquesta energia que malgasten cap a camins més profitosos, i si convé, castigar amb duresa. Per la mala imatge que donen del país, cosa que segurament no els importa gens ni mica, per la despesa que provoquen i que pagarem entre tots, per que no condeixi el seu exemple, i per arrencar-los d’arrel aquesta mala bava que arrosseguen, que no té cap justificació possible.

Podríeu provar de fer-vos passar la mala llet donant-vos cops de cap a la paret o barallant-vos entre vosaltres, però no ens toqueu més la pera, i deixeu-nos tranquils, si us plau !! I el dia que ens manifestem per la independència, feu-me el favor de no venir. Si mai necessitem una força de xoc potser us haurem de cridar, però molt em temo, no sé perquè, que la majoria sereu a l’altre bàndol... i, amb risc de semblar incoherent, com m’agradaria equivocar-me !

Una última reflexió sobre la vaga, des de el meu punt de vista, i malgrat tot,  justificada. He vist a la meva empresa pancartes que diuen “Tots a la vaga”. És una mena d’eslògan autoritari que no entenc i que em molesta. Perquè igualment seria lícit que algú en fes un dient “Tots a treballar” i segur que a tots, sobretot als sindicats, ens semblaria intolerable. S’han de fer servir arguments, i no coaccionar ningú a fer ni una cosa ni l’altra. Convèncer amb arguments i no pressionant els qui dubten. Respectar la llibertat de tots, no només dels qui creuen tenir-la amb exclusiva.