FESTA MAJOR 2012

Avui m’ha passat pel cap comparar la il·lusió que ens fa quan una cosa que ens ve de gust comença amb la decepció i la tristor que ens provoca quan s’acaba. La festa major de Sarrià va començar el dia 6 d'octubre, i com cada any vaig sentir aquella alegria continguda en veure com es muntava l’embalat de la plaça, en sentir el despertar dels follets de collserola, o en preparar els ingredients per a la paella de diumenge, que aquest any no vam guanyar. També tenia el “cuquet” a l’estómac per la cantada de diumenge, que coincidia amb el Barça-Madrid, i que finalment va resultar un èxit de participació i on em sembla que tots ens ho vam passar més que bé.

Però en cap moment he tingut la sensació d'alegria intensa, que és el que tocaria sentir durant els dies previs, i sobretot el primer dissabte de festa.

Aquest any, com els dos últims, la Júlia ha estat a la comissió de festes, amb una pila de voluntaris abnegats, que no només han hagut de treballar força durant els últims mesos, sinó que han patit la incomprensió d'alguns responsables de l’ajuntament, i d'uns quants “números” de les forces de l’ordre. Es veritat que hi ha adolescents que porten les seves begudes i que beuen molt més del que convindria, i no ens agrada, però la única cosa que poden fer els de la comissió és no vendre alcohol als menors, i mirar de complir els horaris i els acords previs amb l’ajuntament. Aquest any hi ha hagut uns quants comes etílics, responsabilitat sobretot dels pares de les criatures, la majoria de classe alta de les escoles del barri, que campaven per la plaça i pels carrers del voltant amb les bosses plenes de begudes, pixant i perbocant per les cantonades. Un control previ als accessos per part de la guàrdia urbana hagués evitat molts problemes. En canvi, la seva intervenció a última hora en va provocar molts, i les empentes i els insults van ser excessius i innecessaris. En un altre barri, i amb uns joves “diferents” la cosa podia haver acabat en batalla campal.

Han passat els sopars de veïns, els concerts, els balls, els concursos i les diverses activitats per a petits, joves i grans, que aquest any han estat moltíssimes. Finalment els últims concerts a l'envelat han estat tranquils, i la cosa ha acabat sense cap incident. Els diables han donat pas als focs artificials, que han tancat la festa major d'una manera espectacular, amb la pluja amenaçadora esperant amb respecte a que cremés l’ultim petard. Moltes felicitats a totes i tots els que heu contribuït a fer-nos gaudir d'una la festa Major de Sarrià fantàstica.

I aquí bé el contrast amb la il·lusió continguda del primer dia. La tristor de veure com tot s’ha acabat és molt més intensa que aquella il·lusió inicial. Avui he passat per la plaça i he vist l’envelat a mig desmuntar, i m’han passat pel cap tots aquests dies, i el temps que encara falta perquè tornin. L’any que ve em proposo ser conscient des del primer moment de la sort que tenim de viure uns dies com aquests, i gaudir amb tota la intensitat cadascun dels actes de la festa major. De moment, encara ens queda un temps de fira, amb les escopetes de balins, els autos de xoc i els núvols de sucre, que ens permetran seguir tenint un regust de festa major encara durant uns dies.