BOSCOS ENDINS

Mira que m’agraden els musicals, i que valoro sobremanera la feina que durant tants anys ha fet la companya Dagoll Dagom, amb en Joan Lluís Bozzo, l’Anna Rosa Cisquella i el Miquel Periel. Crec que no els hi podrem agrair mai prou tants i tants musicals d’un altíssim nivell, i en català, que han portat als escenaris amb tanta professionalitat i tant d’èxit. Des d’aquell “No hablaré en classe” l’any 1977, que és el primer que jo recordo passant per Antaviana, Glubs, Mar i Cel, i tants d’altres, fins a la fastàstica Aloma al Nacional, sempre he gaudit molt de les seves creacions. Sempre hi ha un però, i en aquest cas jo el posaria a “Boscos Endins” una versió del musical de Broadway “Into the woods” de Stephen Sondheim i James Lapine. Tenia tots els ingredients necessaris per ser un musical d’exit. Un bon guió, amb adaptació de Joan Vives i de Joan Bozzo, una posada en escena potent, uns actors solvents, com la Gisele, la Mone, o l’Anna Moliné, i una música excel·lent. Però per culpa de no sé quin estrany misteri, no va agradar. O no va agradar prou, vaja. A mi no em va agradar prou, però si només fos a mi, rai. El que em sorprèn és que no tingués una bona acollida pel públic en general. Que fa que un espectacle triomfi o no ?
No hi ha resposta, perquè si la tinguéssim seria molt fàcil fer triomfar un musical.
Segur que darrere de boscos endins hi ha una molt bona feina, de producció, de direcció, d’un munt de professionals que s’han hagut de coordinar per poder portar a terme un projecte tant ambiciós. Però, un altre cop “però”, alguna cosa ha fallat. Potser el projecte és massa ambiciós i això ha fet impossible fer la gira que tenien prevista?
Suposo que si el Victòria s’hagués omplert cada dia, les coses haurien estat diferents.
Si he de ser sincer, durant la primera part m’ho vaig passar bé. La música m’agradava, els actors-cantants, sense que ningú aconseguis emocionar-me, estàven correctes, i la història era entretinguda. A poc a poc vaig anar perdent interès, i al final ja tot em semblava una repetició del que acabava de veure. Si, em vaig acabar avorrint, i em sap molt greu, perquè tenia dipositades moltes esperances en aquest musical. El que no em va decebre gens ni mica va ser la factura general, uns decorats bolt bonics, amb una llum adequada i un vestuari i una caracterització de primera. No tot són ombres !!!