LLARGA NIT AL LICEU

Dilluns dia 23 de març tocava Liceu. En Pere, la Isabel, en Josep, la Mariona, en Xavier, la Lourdes la Roser i jo, èrem poc abans de les set davant del teatre preparats per afrontar quatre llargues hores de música i dos entreactes de quaranta minuts. En Josep ens va preparar un resum que ens va ajudar a saber una mica de que anava la cosa, i gairebé sense ni temps per saludar-nos estàvem asseguts als nostres llocs, segon pis, bloc 204 seients del 47 al 61. No és un mal lloc, però a mi em molesta estar al lateral, perquè acabes cansat de tant girar-te només cap a un costat. Peferiria haver estat més centrat.

Aquestes són quatre dades sobre l'òpera:



Die Meistersinger von Nürnberg
Òpera en tres actes
Música i llibret de Richard Wagner
Estrenada al Königliches-Hof und Nationaltheater de Munic el 21 de juny de 1868

Personatges:
Hans Sachs, sabater (baix) Albert Dohmen
Veit Pogner, orfebre (baix) Reinhard Hagen
Kunz Vogelgesang, pelleter (tenor) Yves Saelens
Konrad Nachtigall, llauner (baix) Kurt Gysen
Sixtus Beckmesser, escrivà (baix) Bo Skovhus
Fritz Kothner, forner (baix) Robert Bork
Balthasar Zorn, estanyaire (tenor) Roger Padullés
Ulrich Eisslinger, venedor d’espècies (tenor) Ángel Rodriguez
Augustin Moser, sastre (tenor) José Ferrero
Hermann Ortel, saboner (baix) Josep Ribot
Hans Schwarz, calceter (baix) Tobias Schabel
Hans Foltz, calderer (baix) Dario Russo
Walther von Stolzing, jove cavaller de Francònia (tenor) Robert Dean Smith
David, aprenent de Sachs (tenor) Norbert Ernst
Eva, filla de Pogner (soprano) Véronique Gens
Magdalene, la dida d’Eva (soprano) Stella Grigorian
Un vigilant nocturn (baix) Magnus Baldvinsson
Burgesos de tots els gremis i les seves mullers
Companyons, aprenents, noies joves i gent del poble
L’acció té lloc a Nuremberg (Alemanya) a mitjan segle XVI
Primer acte: interior de l’església de Santa Caterina
Segon acte: els carrers davant les cases de Pogner i Sachs
Tercer acte: taller de Sachs i un vast prat a la riba del Pegnitz

Drama musical en tres actes.
Estrenat el 21 de juny de 1868 al Königliches Hof- und Nationaltheater de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 19 de gener de 1905.
Die Meistersinger von Nürnberg és una òpera singular entre les de Richard Wagner perquè té alguns elements d’òpera còmica en un context majoritàriament tràgic. En realitat, però, es tracta d’una òpera que, a partir d’una realitat històrica, les confraries burgeses de mestres cantaires que des del segle XV substituïren els Minnesänger cortesans, planteja qüestions teòriques fonamentals en el romanticisme, com la llibertat de l’artista per sobre de les normes retòriques o la funció de l’art en la societat.
L’acció se situa a Nuremberg, a mitjan segle XV, on ha de tenir lloc un concurs de cant per als mestres cantaires. El vencedor pot optar a la mà d’Eva, filla de l’orfebre Pogner, però el seu enamorat, el noble Walther von Stolzing, no coneix les regles rígides del cant: el seu himne a la primavera, lliure i ple de llicències, horroritza els presents, especialment l’escrivà Beckmesser, també pretendent d’Eva, que fa de censor, i només agrada al sabater Hans Sachs, home sensible i partidari de l’evolució de les arts.
Wagner s’identifica amb el personatge de Sachs en la seva condició de teòric musical i amb el de Walther von Stolzing com a músic ple d’inspiració i utilitza per expressar aquest brillant debat entre el nou i el vell art, tant les millors formes de la música antiga —corals, fuga o contrapunt— i de l’òpera tradicional amb números tancats i peces de conjunt com el famós quintet del tercer acte, com la música del present que el mateix Wagner encarnava. El conflicte entre inspiració —representada per Walther— i acadèmia —representada pels mestres cantaires— es resol en la posició conciliadora de Sachs.

Malgrat la seva excessiva durada és una òpera esplèndida, amb uns quants moments memorables, especialment el quintet del final de la primera part del tercer acte. Per mi el millor moment, però també són remarcables algunes intervencions del cor, magnífic cor el del Liceu, i algunes àries, que potser em van costar de valorar perquè era el primer cop que les sentia i jo necessito una mica de temps. El baix Albert Dohmen és qui porta el pes de l'òpera i va tenir un èxit total, merescut, perquè va estar fantàstic i devia quedar esgotat. La Verònique Gens també em va agradar tot i que potser no destaca tant com el tenor Robert Dean Smith que fa recollir uns quants bravos, així com el cor i la direcció musical d'en Sebastian Weigle. Els personatges de David i Magdalena també tenen un protagonisme important i tots dos van fer un paper destacable.

L'escenografia és brillant, amb un predomini el blanc, i uns elements simples, enormes, desproporcionats, i unes projeccions que afegien color i propunditat. I uns moviments escènics molt elegants. Val la pena veure una òpera com aquesta.