
Com reaccionem en situacions límit, quan la ira travessa la frontera de la tristesa ?
Estem marcats definitivament per una experiència colpidora ?
També hi vaig trobar alguna afirmació sorprenent, com que l'important no és amb qui estas, sinó estar amb algú...
A partir de l'aparició sobtada d'un noi jove, amb un ganivet i una camisa tacada de sang, en una bugaderia de barri a les 12 de la nit, una noia que viu un trauma des de fa anys veu trencada la seva rutina i aprofita aquesta presència per donar un nou sentit a la seva vida. Els seus pares viuen una situació semblant, i l'inspector de policia del barri apareix en el moment més inoportú, potser per malmetre les espectatives que tots s'havien fet.
No coneixia l'Anna Alarcón, i em va captivar. Un timbre de veu potent, una dicció perfecta i infinitat de registres interpretatius fan que es mengi l'escena des del primer moment. Damunt una cadira de rodes fa un personatge amb molts matisos i tots perfectament creibles. Una meravella.

L'Àngels Poch no m'ha sorprés, perquè ja esperava que estigués impecable, com sempre. Segueix omplint l'escenari amb la seva presència. Un 10 !

Molt bé també en Víctor Pi, a qui no coneixia gaire més que pel que ha fet a televisió i amb qui vaig disfrutar molt, pel sarcasme del personatge i pel canvi radical de registre que fa en alguns moments. I l'Òscar Muñoz, a qui últimament havia vist bastant, em va impressionar pel caràcter que imprimeix al personatge de l'inspector. Una veu que impressiona i un dicció envejable. Perfecte.
Tant la Roser com jo varem disfrutar moltíssim. Des de la primera fila de la sala Tallers del Nacional ho vam viure com si fòssim dins de la trama. Una obra execel·lent !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada