Un record per a en Jordi Solé Tura, a qui vèiem sempre, sol, anant a comprar una pila de diaris al quiosc de la Plaça de Sarrià, i després amb la seva dona, i dèiem - que gran s'ha fet ! però encara ens saludàvem amb normalitat. I un temps després caminava agafat del braç de la Teresa, caminant a poc a poc i sense conèixer a ningú, però seguia saludant, d'esma. I finalment la Teresa sola, que va fer saber a la Roser que ja s'estava acabant. Ja no el veurem més pel barri. Trobarem a faltar poder saludar al nostre veí més insigne, a algú que saps que ha fet coses importants de veritat, i mereix el nostre reconeixement i admiració, independentment de les idees de cadascú. Hi ha qui diu que són els millors els que se'n van. És una veritat a mitges. Tots ens n'anem. Però alguns, potser perquè ocupaven més espai, deixen un buit més gran... dimecres, 9 de desembre del 2009
JORDI SOLÉ TURA
Un record per a en Jordi Solé Tura, a qui vèiem sempre, sol, anant a comprar una pila de diaris al quiosc de la Plaça de Sarrià, i després amb la seva dona, i dèiem - que gran s'ha fet ! però encara ens saludàvem amb normalitat. I un temps després caminava agafat del braç de la Teresa, caminant a poc a poc i sense conèixer a ningú, però seguia saludant, d'esma. I finalment la Teresa sola, que va fer saber a la Roser que ja s'estava acabant. Ja no el veurem més pel barri. Trobarem a faltar poder saludar al nostre veí més insigne, a algú que saps que ha fet coses importants de veritat, i mereix el nostre reconeixement i admiració, independentment de les idees de cadascú. Hi ha qui diu que són els millors els que se'n van. És una veritat a mitges. Tots ens n'anem. Però alguns, potser perquè ocupaven més espai, deixen un buit més gran... 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada