Fa dies que no escric res, en part perquè no vam poder anar a veure "Lluny de Nuk", ni "Der Rosenkavalier", però sobretot perquè la notícia de la mort del germà d'en Jordi Raich, en Quim, m'ha deixat sense esma. Que es pot dir davant de la mort d'un noi de 42 anys que deixa una dona i dos fills? Qualsevol reflexió es queda curta, i no hi ha adjectius per qualificar una tragèdia com aquesta. Només podem agafar-nos a l'enteresa dels que queden, a la força i la determinació per tirar endavant, i als bons records que deixa algú que ha estat referent per a molts i que ha deixat una emprenta prou fonda i sòlida perquè perduri per sempre. Les paraules que es van dir el dia de l'enterrament, i les que ens deien en Jordi i la Marisa, podien semblar tòpics, però aquest cop és ben veritat que no ho eren. Em va impressionar molt el que ens va dir en Jordi: "jo no l'havia vist mai emprenyat" !!!!. Era el seu germà i no l'havia vist mai emprenyat !! Aquest fet dona la autèntica mesura del caràcter del Quim. Suposo que devia passar mals moments, com tothom, però era capaç fer bona cara als problemes i sabia encoratjar als que l'envoltaven amb el seu bon tarannà. Això és realment difícil de fer, i és potser per aquest bon caràcter, per aquesta capacitat de transmetre alegria i bon humor el que fa que el buit que deixa sigui enorme. Jo el coneixia poc, i després de saber com era em sap greu no haber-lo conegut millor. Però me'n puc fer el càrrec, perquè tal com tots el descriuen hi veig el seu germà Jordi. Encara que ell digui que no li arribava a la sola de la sabata, els que coneixem en Jordi sabem que també és una persona excepcional i és precisament això el que l'ajudara a tirar endavant. I tots els que l'envoltem farem el que calgui per donar-li un cop de mà quan el necessiti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada