La rioja és una terra rica. Té un paissatge molt divers, que va de la plana amb immensos camps plens de ceps per l’ampla zona al voltant de l’Ebre, fins a la muntanya, més al nord, amb boscos de roures i pins, i terrasses també plenes de ceps. Per arribar a ser la zona vitivinícola més coneguda calen grans extensions de vinya, i centenars de cellers amb desenes d’anys d’experiència. I a la Rioja els cellers apareixen darrere de qualsevol revolt, i n’hi ha més d’un i de dos a cada poble, tots molt ben cuidats i alguns construïts per arquitectes cèlebres. Tots coneixem noms dels cellers més coneguts, com Marqués de Riscal, Viña Tondonia o Bodegas Olarra i tants d’altres. Però no tot s’acaba en les marques de més prestigi, ni molt menys. Tothom fa vi, i alguns fan molt bon vi. Hi ha de tot, com aquí, però cada cop hi ha més bons enòlegs i la qualitat puja cada cop més... o això diuen !
Vam allotjar-nos a Ezkuernaga (Villabuena de Àlava) a la Rioja Alavesa, a l’hotel Viura, amb la sort de que la nostra habitació estava ocupada i ens van donar la suite, una fantàstica habitació amb dues terrasses just davant de l’església, i totes les comoditats que un pot desitjar... i un parell d’ampolles de vi, és clar.
També vam visitar les bodegas Olarra, a Logroño, situades al polígon industrial, però amb una arquitectura magnífica i unes instalacions modernes, que val la pena veure.
La ciutat de Logroño és agradable per passejar, sobretot pel casc antic i la zona de tapes. L’altre gran descoberta, a part de l’hotel, va ser el restaurant Echaurren-El Portal a Ezcaray. Un restaurant amb una estrella Michelin, de cuina moderna, però basada amb productes tradicionals, amb un ambient elegant però senzill, un servei molt correcte i un menjar d’excepció. Vam demanar un Marques de Riscal del 2004 i és un dels millors vins que hem tastat mai.
També vam poder veure a Elciego les bodegues on fan aquest vi tant fantàstic, i l’hotel disenyat per l’arquitecte Frank Owen Gehry dins de les mateixes instalacions de les bodegas Marques de Riscal. Des dels camps a la vora del poble es veia preciós, i la distància accentuava el contrast entre la modernitat de l’hotel i la clàssica imatge del poble amb l’església de dos campanars assimètrics al capdemunt. Tot envoltat de vinyes i amb un cel blavíssim i una llum intensa, pròpia de l’hora baixa i de la tarda de primavera que estàvem vivint.
San Millan de la Cogolla i Santo Domingo de la Calzada, punts de referència per als pelegrins del camí de Santiago, van ser dues visites obligades que no ens van decebre.
I la tornada a Barcelona, passant per Zaragoza, on ens va sorpendre la trista notícia de la mort del Quim, va ser en un silenci barreja de respecte i d’astorament. Vam decidir anar directament a Gironella a fer costat al Jordi i la Marisa. No podíem, ni volíem, fer una altra cosa.
Vam allotjar-nos a Ezkuernaga (Villabuena de Àlava) a la Rioja Alavesa, a l’hotel Viura, amb la sort de que la nostra habitació estava ocupada i ens van donar la suite, una fantàstica habitació amb dues terrasses just davant de l’església, i totes les comoditats que un pot desitjar... i un parell d’ampolles de vi, és clar.
També vam visitar les bodegas Olarra, a Logroño, situades al polígon industrial, però amb una arquitectura magnífica i unes instalacions modernes, que val la pena veure.
La ciutat de Logroño és agradable per passejar, sobretot pel casc antic i la zona de tapes. L’altre gran descoberta, a part de l’hotel, va ser el restaurant Echaurren-El Portal a Ezcaray. Un restaurant amb una estrella Michelin, de cuina moderna, però basada amb productes tradicionals, amb un ambient elegant però senzill, un servei molt correcte i un menjar d’excepció. Vam demanar un Marques de Riscal del 2004 i és un dels millors vins que hem tastat mai.
També vam poder veure a Elciego les bodegues on fan aquest vi tant fantàstic, i l’hotel disenyat per l’arquitecte Frank Owen Gehry dins de les mateixes instalacions de les bodegas Marques de Riscal. Des dels camps a la vora del poble es veia preciós, i la distància accentuava el contrast entre la modernitat de l’hotel i la clàssica imatge del poble amb l’església de dos campanars assimètrics al capdemunt. Tot envoltat de vinyes i amb un cel blavíssim i una llum intensa, pròpia de l’hora baixa i de la tarda de primavera que estàvem vivint.
San Millan de la Cogolla i Santo Domingo de la Calzada, punts de referència per als pelegrins del camí de Santiago, van ser dues visites obligades que no ens van decebre.
I la tornada a Barcelona, passant per Zaragoza, on ens va sorpendre la trista notícia de la mort del Quim, va ser en un silenci barreja de respecte i d’astorament. Vam decidir anar directament a Gironella a fer costat al Jordi i la Marisa. No podíem, ni volíem, fer una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada