Els que em coneixeu ja sabeu que per qüestions familiars, tinc una estima especial per València i els valencians. El meu pare i els meus dos oncles van passar la guerra a Terrateig, un poblet de la Vall d'Albaida de gent encantadora i molt acollidora. Allà hi van passar uns anys difícils, amb el Tio Vicent, la Milagros i la Filomena, la dona més bona que conegut mai i que tant ens va ajudar, sobretot a la meva mare. Al cap dels anys, quan el meu oncle Lluís va ser ordenat capellà, va demanar destí a València, i va passar per diversos pobles com Macastre, La Pobla de Vallbona i Gandia, però sempre va tenir Terrateig com el seu lloc preferit, allà on sempre el varen rebre amb els braços oberts, i on s'hi sentia com a casa. Tinc molts records de llargues estades a València, des de ben petit, i de com el meu pare i els oncles es posaven a parlar valencià tant bon pun baixaven del cotxe. Per mi i els meus germans era natural veure com canviaven d'accent i com usaven paraules pròpies d'aquelles terres, i no podem evitar, ni volem, sentir una estima per aquest parlar tant bonic, que encara avui m'emociona escoltar.
A mi m'és igual el nom que li volgueu donar a la nostra llengua. Nosaltres els catalans li diem català, i els lingüistes amb aquest nom s'hi refereixen, però no em faria res anomenar-la valencià si amb això s'acceptés que parlem la mateixa llengua, i ens entenem perfectament, encara que alguns s'entossudeixin a creure que no... però aquests normalment parlen en castellà...
Espero que amb el temps s'imposi el seny i poguem parlar de "Països Catalans", encara que només sigui des del punt de vista lingüístic. I perquè no arribar més enllà? Tot arribarà.
Visca València !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada