Agost. Calor en ple hivern. La temperatura va anar augmentant a poc a poc durant les quatre hores que dura l’obra, però no era una calor sufocant, sinó perfectament suportable. Una calor que em reconciliava definitivament amb l’Emma Vilarasau, magnífica, esplèndida, impecable. L’Abel Folk, molt bé, també m'hi reconcilio, i el Jordi Banacolocha, la Montse German, la Maife Gil, l’Anna Lizaran, espectacular a estones.... pel meu gust exagerada en algun moment, l’Almudena Lomba, l’ Òscar Molina, la Clara de Ramon, la Rosa Renom, l’Albert Triola , el Manuel Veiga, i el sorprenent Carles Velat, tots al servei d’una obra divertida, crua, dura... actual. L’Amèrica profunda retratada en una família on els fantasmes del passat, i els d’ara, passegen entre les germanes i la mare, entre el pare i les filles i entre tots els membres de la família. Una obra llarga, però mai pesada. Àgil, interessant i punyent. Només alguna escena al meu veure, gratuita, fins i tot prescindible, però el conjunt és molt i molt bo, suposo que gràcies a la direcció del Sergi Belbel, i a una escenografia impactant i molt efectiva.Una altra bona nit de teatre. Llàstima que un grup de persones grans que venien en dos autocars al TNC i que no van parar de parlar , gairebé cridant, comentant cada escena, explicant el que tots podíem veure, i situant a cada personatge en la seva serie corresponent. Una pena, perquè no ens va permetre estar pel que havíem d'estar...
La web del TNC diu:
Una comèdia àcida i punyent sobre la família en el segle XXI
Agost, de Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) arriba al TNC després
d’haver obtingut un dels èxits més rotunds de l’escena de Broadway en aquests últims anys. Amb aquesta peça, Letts va assolir el Tony a la millor peça teatral i el prestigiós Premi Pulitzer l’any 2008.
Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. Aquesta excepcionalitat desencadena un seguit de situacions que oscil·len constantment entre la farsa i el drama, puntejades per uns diàlegs d’un enginy i una energia tan intensos com la xafogor d’agost. Letts retrata tres generacions d’una família del midwest americà, personatges alhora singulars i propers, sota la influència de Violet, la matriarca, una dona tan delirant com políticament incorrecta.
d’haver obtingut un dels èxits més rotunds de l’escena de Broadway en aquests últims anys. Amb aquesta peça, Letts va assolir el Tony a la millor peça teatral i el prestigiós Premi Pulitzer l’any 2008.
Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. Aquesta excepcionalitat desencadena un seguit de situacions que oscil·len constantment entre la farsa i el drama, puntejades per uns diàlegs d’un enginy i una energia tan intensos com la xafogor d’agost. Letts retrata tres generacions d’una família del midwest americà, personatges alhora singulars i propers, sota la influència de Violet, la matriarca, una dona tan delirant com políticament incorrecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada