Aquest Flastaff potser no passarà a la història del Liceu, però a mi em va agradar. Deixant a banda l’escenografia, sòbria i elegant, però que empetitia l’escenari fins a convertir-lo en un teatret, Falstaff em va semblar una òpera magnífica, a l’alçada de les que més m’agraden, tant de Verdi com d’altres compositors. Potser no té una ària memorable, ni uns cors conegudíssims, però el conjunt és fantàstic, i els passatges en que canten tots a l’hora destaquen especialment, cosa que suposo que deu fer que sigui una òpera difícil d’interpretar. Joan Pons fa un personatge absolutament creïble i musicalment perfecte. L’Àngel Òdena té una veu molt bonica i ja tinc ganes de veure’l fent l’Escamillo a la Carmen de Juliol. Carles Cosias, Maite Alberola, Ruth Rosique i companyia fan uns papers a l’alçada d’un primeríssim repartiment, i tot i que no he vist els altres, no crec que siguin gaire millors que aquests cantants. I l’Orquestra també va sonar molt bé, arrodonint una més que bona nit de Liceu.El mes que ve tenim Anna Bolena, del meu compositor favorit... a veure que passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada