M’agraden els musicals. M’agraden molt. Això de veure com un grup de persones ens transmeten les seves sensacions, penes, emocions o il·lusions amb una cançó ho trobo genial. Hi ha qui ho veu cursi, i jo dec ser-ho, perquè sovint m’emociono. Vaig quedar enlluernat als quinze anys amb Jesucrist Superstar, amb El violinista en el tejado, i fins i tot amb Hello Dolly, que ja és dir. I m’agrada mirar els grans clàssics musicals del cinema, Cantando bajo la lluvia inclòs. Quan a Barcelona es van començar a fer musicals recordo tots els de Dagolll Dagom, Bagdag café, Gaudí, a Bella i la bestia, o Swinne Tood, que últimament he tornat a veure, a més d’altres més actuals com Spamalot, Què, Boscos endins.... alguns m’agraden més que altres, però amb tots m’ho passo bé. I el que més m'agrada de tots és Hair. La pel·lícula em va entusiasmar, quan tenia quinze o setze anys, i fa poc vaig poder complir el somni de veure’l en directe a Brodway... i em va semblar una meravella. Ara arriba a Barcelona, al teatre Apolo, però en castellà. Bé, no vull dir que no pugui ser un gran musical, tot i traduït, però preferiria la versió original en anglès o bé una traducció al català... Només puc acceptar l’excusa del pressupost, que evidentment és més alt si s’han de fer les dues versions. Perquè parlar d’un càsting internacional no és raonable... el 90% de l’elenc és català...
Dit això, el dia 22 vaig anar a veure l’estrena amb la meva filla Júlia, també admiradora dels musicals, i de Hair en particular, i he de dir, de manera contundent, que ens va agradar molt. És una producció excel·lent, a l’alçada de la de Brodway, o fins i tot millor. Coreografies, escenografia, il·luminació, vestuari... tot impecable. I pel que fa als cantants, alguns boníssims, d’altres molts bons, i la majoria a l’alçada d’aquesta gran producció. Nomes tinc algun dubte respecte al Claude Bukowski – Joan Vazquez, que em va semblar més fluix. Potser van ser els nervis de l’estrena, o tenia un mal dia, o estava constipat... vaig tenir la impressió que no tenia la veu i la actitud a l’alçada de la resta. L’hauré de tornar a veure per comprovar-ho. L’entrada d’Aquarius és fantàstica i l’Erika Bleda en fa una interpretació immillorable que em va provocar el primer moment d’emoció de la nit. Després van venir la sensacional Ain't Got No, i Easy to Be Hard, Frank Mills i Where Do I Go? a la primera part... delicioses. La segona part té dos grans moments, Black Boys - White Boys i sobretot Eyes Look Your Last, on sí que en Joan Varquez va estar impecable. Llàstima que l’entrada de la Júlia Moller – Sheila, no es va sentir prou bé, no crec que fos per un problema de la Júlia, que recordava d’Aloma i que va estar perfecta, sinó més aviat d’un problema de mescla, que no va ser l'únic i que quan se solucioni s'entendran millor les lletres de les cançons.
Sigui com sigui, és un bon final, que aniran millorant amb més rodatge, perquè ara crec que li falta l’ espectacularitat i emoció, que vaig trobar al final de la primera part.
Esperava escoltar l’himne “Good Morning Starshine” amb la mateixa devoció de sempre, però em va semblar una mica “aigualit”. Potser és com el director creu que s’ha de cantar, però a mi m’hi falten alegria, "xispa" i força. Per criticar alguna cosa...
Hi tornaré, segur, i crec que no us la podeu perdre.
Dit això, el dia 22 vaig anar a veure l’estrena amb la meva filla Júlia, també admiradora dels musicals, i de Hair en particular, i he de dir, de manera contundent, que ens va agradar molt. És una producció excel·lent, a l’alçada de la de Brodway, o fins i tot millor. Coreografies, escenografia, il·luminació, vestuari... tot impecable. I pel que fa als cantants, alguns boníssims, d’altres molts bons, i la majoria a l’alçada d’aquesta gran producció. Nomes tinc algun dubte respecte al Claude Bukowski – Joan Vazquez, que em va semblar més fluix. Potser van ser els nervis de l’estrena, o tenia un mal dia, o estava constipat... vaig tenir la impressió que no tenia la veu i la actitud a l’alçada de la resta. L’hauré de tornar a veure per comprovar-ho. L’entrada d’Aquarius és fantàstica i l’Erika Bleda en fa una interpretació immillorable que em va provocar el primer moment d’emoció de la nit. Després van venir la sensacional Ain't Got No, i Easy to Be Hard, Frank Mills i Where Do I Go? a la primera part... delicioses. La segona part té dos grans moments, Black Boys - White Boys i sobretot Eyes Look Your Last, on sí que en Joan Varquez va estar impecable. Llàstima que l’entrada de la Júlia Moller – Sheila, no es va sentir prou bé, no crec que fos per un problema de la Júlia, que recordava d’Aloma i que va estar perfecta, sinó més aviat d’un problema de mescla, que no va ser l'únic i que quan se solucioni s'entendran millor les lletres de les cançons.
Sigui com sigui, és un bon final, que aniran millorant amb més rodatge, perquè ara crec que li falta l’ espectacularitat i emoció, que vaig trobar al final de la primera part.
Esperava escoltar l’himne “Good Morning Starshine” amb la mateixa devoció de sempre, però em va semblar una mica “aigualit”. Potser és com el director creu que s’ha de cantar, però a mi m’hi falten alegria, "xispa" i força. Per criticar alguna cosa...
Hi tornaré, segur, i crec que no us la podeu perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada