MARIA I JO

Vam veure el documental "Maria i Jo", del director Félix Fernández de Castro, que es basa en el còmic de Miguel Gallardo del mateix títol. El documental explica les experiencies d'un pare, el mateix Miguel, i la seva filla Maria que viatgen a les illes Canàries i s'estan en un Hotel ple de turistes extrangers, que porten la clàssica vida del turista de gran hotel, piscina, jocs d'animació, activitats programades, bufet lliure... Ells són de Barcelona, i van a veure la mare de la Maria, de qui el Miguel es va separar ja fa temps. La particularitat de la història està en que la Maria, que té 14 anys, és autista, i a part de les moltes situacions sorprenents que aquest fet provoca, serveix per descobrir una meravellosa relació d'afecte entre pare i filla, també entre mare i filla, però el documental està fet en primera persona i el Miguel n'és el protagonista. Val la pena veure'l pel que té d'alliçonador, de tendre, de sorprenent i de divertit. I si més no, val la pena comprar el còmic, on a més a més podem gaudir dels dibuixos que ha fet el mateix Miguel, i que al documental ens ensenya com els fa servir com a principal mitjà de comunicació amb la seva filla.

L'escola Costa i Llobera va organitzar la projecció, i vam poder fer un col·loquí amb el Félix i el Miguel, que va fer encara més interessant l'experiència.

Fa de mal dir, perquè tenir un fill autista no deu fer, així d'entrada, cap il·lusió, però vaig pensar que si els fills, en general, ens fan millors persones, la Maria ha aconseguit fer millor persona al Miguel Gallardo en un grau molt superior al de la majoria de mortals. O això em va semblar...