Quan es van encendre els llums a l'escenari de la sala Tallers i va aparèixer l'Albert Vidal fent una mena de falset, mig cantant, mig cridant, mig parlant, a cops com un cantaor flamenc, i explicant un conte, vaig experimentar una agradable sensació de sorpresa, com una bafarada d'aire fresc sobtada, com una fuetada que em va despertar de cop, em va fer somriure i gairebé em vaig emocionar. Al cap de dos minuts, les sensacions agradables van anar desapareixent i van ser substituides per un lleuger avorriment primer, i per un a extranya sensació de rebuig després, fins a arribar a sentir-me més aviat molest i incòmode. No sé si el que més em va molestar va ser el posat i l'actitut de l'Albert, o la història de l'home-ós, que no em va aconseguir interessar gens. Tot plegat té com una mena de regust ancestral, un aire de teatre esencial i antic, d'espectacle medieval, que no vaig saber apreciar positivament.
El cas és que vaig aplaudir per gentilesa, sorprès de veure que la gent s'ho havia passat bé, i emprenyat per haber perdut el temps. O potser no és temps perdut, sinó la constatació que determinat tipus de teatre no m'agrada. Abans de començar estava content pensant que anava a veure una cosa diferent a l'habitual oferta teatral del TNC, i reflexionava amb el fet de com n'és de positiu veure coses noves i sorprenents, encara que no m'agradin... ara, després d'aquella hora i mitja no sé si ho veig tant positiu. Tot i així he de reconeixer que l'Albert Vidal és un mim excelent, que té un catàleg d'expressions facials inacabable i uns registres vocals ilimitats. Els seu llenguatge corporal també transmet bones sensacions... I la música també està prou ben interpretada. Llàstima de... de... de tot plegat !!
La Web del TNC diu:
En Joan és un nen especial. Fill d’un ós cruel i d’una humana raptada, sap que la seva vida mai no serà la d’una persona normal. O bé serà heroi, o bé vilà. Finalment, en Joan aconsegueix escapar de la cova després de matar el seu pare i fer-se un abric amb la seva pell. A la ciutat, en Joan podrà comprovar com la seva vida està destinada a la peripècia.
Història de Joan, nascut d’un ós parteix d’una rondalla que ha arrelat fermament en diverses tradicions populars, de la Xina als Andes, i que ara Albert Vidal, un dels grans mestres del teatre de la veu i del moviment, enriqueix incorporant-hi tècniques i gestos provinents de la literatura oral de cultures de tot el món, especialment de l’Àfrica i l’Àsia, sense oblidar la riquesa característica de l’oralitat catalana.El resultat de tot plegat és un espectacle generós, màgic i ple de sentit de l’humor, destinat a entretenir tots els públics. Albert Vidal es multiplica en diferents personatges i els matisa amb tècniques com el topeng de Bali o el kiogen japonès per oferir-nos un espectacle de música i de teatre que recull el magnetisme i tota la força primigènia de la tradició oral.
Història de Joan, nascut d’un ós parteix d’una rondalla que ha arrelat fermament en diverses tradicions populars, de la Xina als Andes, i que ara Albert Vidal, un dels grans mestres del teatre de la veu i del moviment, enriqueix incorporant-hi tècniques i gestos provinents de la literatura oral de cultures de tot el món, especialment de l’Àfrica i l’Àsia, sense oblidar la riquesa característica de l’oralitat catalana.El resultat de tot plegat és un espectacle generós, màgic i ple de sentit de l’humor, destinat a entretenir tots els públics. Albert Vidal es multiplica en diferents personatges i els matisa amb tècniques com el topeng de Bali o el kiogen japonès per oferir-nos un espectacle de música i de teatre que recull el magnetisme i tota la força primigènia de la tradició oral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada