SAXOS

L’Albert Julià és cosí meu, i vagi per endavant que aquest fet no ha influït gens ni mica en els comentaris que ara faré.

Ahir vaig poder anar al primer concert de la gira “3 grandes saxofonistas Yamaha Tour” amb l’Albert Julià, el francès Jean Yves Fourneau i l’americà Otis Murphi, acompanyats al piano pel català Daniel Garcia.

El programa va ser el següent:

Albert Julià:

David Salleras. Danza del Olvido Amargo

Alfred reed. Ballade

Joan Albert Amargós. Homenatge a Michael Brecker

Jean Yves Fourneau:

Martin Romberg. The tale of taliesin

Otis Murphi:

Antonino Pasculli. Le Api

Françoise Borne. Fantasie Brillante sur les airs de Carmen

Jerome Kern. Song Book

Fa poc temps que toco el saxo, i em resulta molt difícil avançar, però m’ho passo bé tocant-lo. Puc entendre la dificultat que engendra fer determinades coses amb aquest instrument, i això fa que ahir quedés impressionat del primer moment a l’últim. Cadascú amb els seu estil, més vigorós, amb sons més enèrgics i enrevessats o més suaus i nets, amb peces més fàcils de pair o més complexes, tots em van deixar clavat a la butaca. Calen anys i anys d’aprenentatge per treure aquells sons meravellosos, però estic convençut que no n’hi ha prou. Artistes com aquests han de tenir una gran tècnica, sí, que assoleixen amb constància, treball, esforç i molt estudi, però es necessiten altres ingredients, com geni, destresa, i molt de talent, que no se si s’aprenen o si són innats. Ho hauré de preguntar.

És emocionant escoltar aquests mestres i gaudir del so, del ritme, de l’art que treuen del seu instrument.  Destacaria la Primera peça de l’Albert, que em va entusiasmar, el jove compositor de la qual era a la sala i vam poder aplaudir. Cal una energia i una força que l’Albert va demostrar tenir, i a més crec que va ser una molt bona manera de començar. Jean Yves va tocar un tema molt llarg, que també em va semblar dificilíssim, tant d’interpretar com d’entendre, i si hagués de fer un rànking diria que no em va fer vibrar tant com els altres. L’Otis va tocar un tema pel que va fer una introducció que en va ajudar a entendre’l. Durava quatre minuts i mig, representava el vol d’unes abelles, i només agafava aire un sol cop. Impressionant. També va fer una tema sobre l’òpera Carmen exquisit.

Finalment van tocar els tres junts una peça preciosa i ens van deixar a tots més que satisfets.

Va ser una molt bona experiència.