1 D'AGOST

1 d’agost. No sé quants cops he treballat el primer dia d’agost, però aquest any treballo. Tot i així, quin dia més fantàstic. O potser és fantàstic gràcies a que treballo...?

Habitualment significa l’inici de les vacances, amb la perspectiva d’algun viatge, de passar uns dies en un lloc diferent a l’habitual, sigui a la casa “d’estiueig”, terme una mica antic però que m’agrada molt, o sigui donant voltes pel món. Fins i tot quedar-se a casa és fabulós, perquè la sola idea de no anar a treballar uns quants dies seguits, ja em fa feliç.

Els carrers de Barcelona són més buits que de costum, res comparable amb la desolació que hi havia quan era jove, que no quedava pràcticament ningú, però encara avui es nota que la majoria de gent marxa, i dona gust passejar-se per la ciutat a qualsevol hora, i fins i tot agafar el cotxe, sense cap embús ni tant sols una miqueta de trànsit. La via augusta o el carrer Balmes em recorden els de diumenge al matí quan era petit i el meu pare ens duia a mi i els meus germans a Montjuïc o a passejar per la rambla, o a algun museu. Pràcticament anàvem sols. Per mi l’agost sempre anirà lligat a València, al poble de Macastre. I a Berga, Valldoreix, La Cerdanya i  Sant Llorenç. I a Les Coromines, espero que per molts anys.

Esperava aquest agost amb incertesa i amb una mica de neguit. L’anunci de l’ero a TV3, i el final de les negociacions entre el comitè i el consell de govern feien témer uns dies convulsos, i un final tempestuós. Malgrat els negres auguris, l’acord final salva la majoria de la plantilla, i només afecta als més grans de 61 anys. La majoria dels afectats no estan contents, i ho entenc, però sembla que ha estat la solució menys lesiva per tothom.

Els projectes pel setembre són engrescadors. A part de la realització de l’estrena de l’òpera WOW, d’Alberto Garcia Demestres, al claustre del Carme del castell de Peralada, a la tornada ens espera la cadena humana de l’11 de setembre, potser l’esdeveniment més important que haurem de retransmetre. La realització d’un acte d’aquesta mena, inèdit, mobilitzarà molts mitjans tècnics i humans, i és un repte per tots els que hi estem involucrats. Per mi és potser el desafiament més important des de que treballo a TV3, tant des del punt de vista professional, perquè són moltes les dificultats que comporta, com pel que significa per al país un acte com aquest.

I per damunt de tot això, per sobre de reptes professionals i de vacances, hi ha la Bruna, la nostra neta, la filla del Pau i la Júlia, que tanta il·lusió ha dut a les nostres vides.  La família creix, i aquesta és la principal motivació per tirar endavant amb entusiasme. Sóc molt afortunat.