dilluns, 4 de febrer del 2013

UNA PISTOLA EN CADA MANO


M'havien dit que riuria, que era interessant i que valia la pena. Hi vaig anar sense saber-ne res més, i convençut que l'encertava. Però no. Ni vaig riure, només en algun moment puntual, ni em va agradar.
Una pila de bons actors, això sí, i algun d'ells amb un paper destacable, com l'Eduard Fernàndez o el Ricardo Darín, però una sèrie d'historietes que no tenen gaire relació entre elles, més que remenar uns quants tòpics sobre les relacions entre els homes i les dones, i especialment  entre els homes i els homes, falses i superficials, i entre les dones i les dones, profundes i sinceres. Tòpics que en alguna de les situacions tenen la seva gràcia, però que en conjunt crec que no aporten res. Des del primer segon la gent reia molt, molt més del que em sembla raonable. O és un humor que no entenc, o els hi havien dit que feia gràcia i reien perquè si.  M'inclino pel primer supòsit. Si espereu a que la facin per la tele, millor. Estalviareu. Si voleu donar suport al cinema català, aneu-hi, que potser a vosaltres si que us agrada...