TORNEM-HI, WOW !!

Després d'un inici de temporada mogudet, sobretot degut a la intensitat amb que he viscut la preparació de la diada i del programa de la Via Catalana, tornem a la normalitat. Ha estat un estiu fugaç, amb unes vacances que han passat massa depressa. Tres setmanes de descans haguessin estat més que suficients, però l'enregistrament de l'Òpera WOW, d'Alberto Garcia Demestres, al claustre del Carme del Castell de Peralada el dia 14 d'agost , no me les va deixar disfrutar tant com hauria volgut. I quina sort, perquè em va agradar tant l'òpera, i també l'elegant escenografia d'en Xavier Albertí, que ha valgut la pena haver-hi dedicat uns dies. L'obra s'ho mereix, i no cambiaria per res del món el privilegi que vaig tenir de poguer-la realitzar, d'haver pogut assistir a algun assaig i conèixer el compositor, un brillant Alberto Garcia Demestres i l'escenògraf. Pensava que sent una òpera contemporània serien un seguit de sons extranys i una música insuportable. Ignorant ! WOW té moments molt bonics, poètics, i no només perquè els protagonistes siguin el poeta anglès Walt Whitman i Oscar Wilde, sinó perquè totes les melodies traspuen una bellesa i una emotivitat gairebé sublims. L'entorn hi influeix? si, segur. L'aprofitament que fa Albertí dels espais que li ofereix el claustre ajuda a crear un ambient ideal, i l'entorn passa a formar part de l'obra, ja sigui a la creu, la font, les arcades, el xiprer, els músics sota el llorer... espais on s'hi mouen amb elegància els cantants Juan Martín-Royo (Whitman), Antoni Comas (Wilde) i Elisenda Pujals (Woman). Tots tres impecables. L'escenari havia de ser sobri per força, on només un llit trenca l'espai, per poder gaudir de l'arquitectura de l'entorn amb tota la seva plenitut. La llum un pel massa tènue per les necessitats de l'enregistrament, però perfecta per a la vista dels poc més d'un centenar de privilegiats espectadors que van poder aplaudir amb ganes després del poc més d'una hora que, em sembla, a tots se'ns va fer curta.