VIA CATALANA

El dia 11 de setembre vaig tenir el privilegi de realitzar el programa especial de la Via Catalana. Durant els dos mesos anteriors vam estar preparant a consciència el programa, conjuntament amb els responsables de l’ANC, que ens posaven al dia dels actes que estaven preparant per aquell dia, i de com avançaven els esdeveniments. L’operatiu era molt complicat, i per això hi vam treballar un nombrós equip de professionals, malauradament no amb dedicació exclusiva, que a base de reunions i més reunions, i de moltes localitzacions vam definir les necessitats i els recursos que ens farien falta per cobrir-ho amb garanties.

Teníem equips repartits per tot el recorregut de la cadena, a Amposta, Berà, Avinyonet, Girona, Figueres i El Pertús. A Barcelona érem a la plaça de Catalunya, el Passeig de Gràcia, la Sagrada Família, El Parlament, la Plaça de Sant Jaume, i el Camp nou. També teníem tres helicòpters, un al nord, a la zona de la Selva i el Maresme. Un a Tarragona i Reus, amb el que vam tenir problemes amb l’enllaç, i no vam poder tenir en directe, i un a Barcelona. També teníem una moto en directe a Barcelona i tres més que gravaven i enviaven imatges a Tarragona, Alcanar i el Gironès.

Vam decidir centrar una part important del programa en tres moments claus. L’inici, amb una introducció musical que ens servia per presentar les cadenes que s’havien fet a tot el món els últims dies i per veure els llocs on érem, ja en directe, per viure-la de prop. La intenció era fer un “videoclip” en directe, ensenyar la imatge més bonica de cada lloc, de manera tranquil•la, sense caure en punxar plans i més plans sense sentit. Buscava zooms tranquils, panoràmiques suaus i tot sense pressa.

Finalment arribàvem a la Plaça de Catalunya i començava el programa. El resultat, tot i ser digne, no va ser el que esperava, degut als problemes amb les comunicacions, sempre difícils de resoldre en operatius tant complexes.

El minut de les campanades era el segon moment. La idea era a les 17:14, quan des de Lleida veure gent agafant-se de les mans, baixant del nord i pujant del sud fins a Barcelona, i acabar a l’escenari de la plaça de Catalunya amb la Carme Forcadell tancant la cadena. Visualment no va funcionar, potser perquè no era una bona idea fer-ho d’aquesta manera, potser perquè els plans no van ser els més adequats. L’arribada a Plaça de Catalunya tampoc va ser l’esperada. Vam passar per un pla general i a més a més a l’escenari no va quedar clarament representat el moment de tancar la cadena. Va ser fred, i volíem que fos un moment emotiu. Sovint és difícil imaginar el resultat d’una transmissió, i sobretot si no tens l’oportunitat d’assajar-ho bé. Per qüestions d’organització i de pressupost no vam poder fer cap assaig i això va influir en el resultat final.

El tercer era El clip final de resum. Havia de ser el moment culminant, on sabíem que teníem més audiència i on en veien els millor moments de la cadena, les millors imatges. Havíem de tocar la fibra, d’emocionar a aquells que havien estat a la cadena i que per tant no havien pogut veure res. Em sembla que ho vam aconseguir.



Entre cadascun d’aquest moments hi havia primer la presentació dels llocs on ens havíem desplaçat, on els nostres conductors ens ensenyaven el que s’estava preparant i parlaven amb la gent que tenien a prop i després el seguiment de la cadena des de tots aquest punts.

Tant bon punt vam començar a tenir imatges aèries, que eren les més espectaculars, les vam anar punxant, tant a tota pantalla com en una finestra petita que ens permetia veure la quantitat de gent que hi havia, sobretot a la zona de la Selva i el Maresme. A Barcelona va ser més difícil veure la cadena, excepte en els llocs més espaiosos, com la plaça d’Espanya, la plaça de Catalunya o la Sagrada família. L’Helicòpter del sud com deia, no es va poder enlairar fins més tard i no ens va poder oferir imatges en directe. Les primeres aèries gravades de Tarragona arribaven a les 17:50. La moto de Barcelona ens va donar bones imatges, però perdia sovint la cobertura. Tot i així la vam poder punxar molt sovint, tant en finestra petita com a tota pantalla, juntament a la del Baix Llobregat.

Tal com havíem previst, a la segona part del programa, durant la tertúlia, va ser quan vam poder veure tot el material tant els que havíem donat en directe com el que ens enviaven en aquell moment, gràcies als Dynos, el mateix sistema que es fa servir per repetir les jugades a les transmissions d’esports.. Vam poder punxar imatges a mida que les enviaven, sense esperar a gravar-les, i en algun cas a través del Dyno amb uns segons de decalatge.

En general vam quedar contents del resultat del programa, que nova estar exempt de problemes i errors, però que donada la magnitud del operatiu, vam tancar amb èxit.