MALDITA FORTUNA

 

Maleïdes comparacions entre el sopar dels idiotes i aquesta obra que ni és tant original, ni tant divertida. Els actors fan el que poden, alguns més que altres, per donar-li ritme i mantenir el to prou alt com perquè el públic somrigui ni que sigui una mica, però no ho tenen fàcil. Jo no sé si és la direcció, que potser es nota poc, o els nervis del segon dia, però no funciona. Molts gags queden diluïts, potser perquè els diàlegs no són prou fluids, sobretot quan intervé el David Fernàndez, que s’encalla molt sovint. La Susanna Garachana i el Toni Sevilla estan una mica per damunt de la resta, tot i que de cap d’ells es pot dir res més que s’esforcen en tirar endavant una obra que no té nervi, que té poca gràcia i que s’allarga massa. Van tenir un atac de riure (crec que no formava part del guió, i si era així no és gens encertat) que va ser una mostra de la manca de concentració i de l’excés de tensió. Potser quan estigui més rodada i la facin de memòria tot millorarà, però ara per ara encara em sembla que està molt lluny d’arribar a aconseguir interessar a la gent. I tot i que vaig veure amb sorpresa que hi havia qui es partia de riure, a la majoria em sembla que ens va deixar força indiferents. Ja veurem com evoluciona...