divendres, 20 de novembre del 2015

BI GOD IS


Tres joves, 
artistes, 
ben preparats 
i amb talent.



Aquest dijous han despertar l’admiració i l’entusiasme dels que omplíem la petita sala del Llantiol, que devíem ser unes cent persones. Hem rigut molt, ens han sorprès amb habilitats increïbles, amb el domini del cos, de la música, de la veu i del ritme. Domini total de l’espai, del petit escenari que ells feien gran. Domini de les mirades i dels gestos, de la guitarra, del saxo i de la percussió.

Poc menys d’una hora intensa descobrint tres nois perfectament compenetrats que ens regalen melodies, coreografies, equilibrisme, contorsionisme, efectes de so, gags, música sacra, rock, jazz, western...  circ, música i teatre, tot ben administrat i barrejat, ben executat, amb precisió i amb classe. Hi ha algun moment magistral, que no desvetllaré, i fins i tot hi tenen el seu petit protagonisme Harry Potter (un encanteri que forma part d’un seguit de paraules i locucions llatines barrejades) i David Bowie (que bo el gag repetitiu de Space Oddity).

Un cigarret, una rosa, un paquet de tabac i un encenedor, uns barrets o unes cadires. Personatges secundaris que adquireixen protagonisme  gràcies a la magistral posada en escena, trepidant i rica en tota mena de matisos. Es d’aquells espectacles que cal veure més d’un cop per poder gaudir de tot el que passa damunt de l’escenari i no deixar escapar res de res. Potser són tres els cops que s’ha de veure, per no perdre mai de vista a cap d’aquests tres joves, artistes, ben preparats i amb talent. I amb be god is !!

Ja m’ho direu, ja...