MOMENTS HITÒRICS

Per primer com  tinc la sensació de formar part de la història, de viure uns moments crucials per al futur del país, i de viure'ls des de primera fila. He tingut l’oportunitat de ser al Parlament de Catalunya el dia en que el president Mas es va posicionar clarament a favor de la independència, encara que no va fer servir aquestes paraules, va ser clar i contundent. Com també ho va ser l’endemà a Madrid, i a la compareixença davant la premsa al Palau de la Generalitat.

Vivim dins d'una d'aquelles pel·lícules en les que veiem a Macià o a Companys proclamant la república catalana. Espero que el nostre futur sigui diferent del que van viure els nostres avantpassats, i que aconseguim l’objectiu sense que es vessi ni una gota de sang.

Durant l’enregistrament del missatge del president, el dia 10 de setembre, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, ja vaig tenir la sensació que alguna cosa estava canviant. El discurs no era el clàssic seguit de tòpics i frases boniques, sinó que hi havia alguna cosa de “veritat” en allò que el President Artur Mas deia. El convenciment i la determinació amb que parlava ja feia presagiar alguna cosa, que llavors no em podia imaginar. En Joan Maria Piqué, el seu cap de premsa,  ja em va dir que el President tenia especial interès en que el seu missatge quedés perfecte, perquè se l’havia escrit ell mateix i n'estava especialment orgullós. Es veu que no sempre passa que el president s’escrigui els seus discursos...

L’endemà hi va haver la manifestació més gran que mai havíem vist, les conseqüències de la qual encara estan per veure, però que poden ser històriques.

Mai fins avui s’havia parlat tant d'independència, ni amb tanta convicció i determinació com s’està fent ara. I també a Espanya i a Europa. S’està produint un canvi per part de tothom en la manera de veure la possibilitat que algun dia siguem independents, que acabarà amb un referèndum en que, hi confio plenament, guanyarà el SI, i per tant en la definitiva independència de Catalunya.

Mentrestant, però, rebrem per tot arreu, ens menystindran, ens insultaran, voldran que tinguem por, tindrem la culpa de tot allò dolent i finalment fins i tot podria ser que algú fes servir la violència. Espero que Europa sàpiga llegir bé la situació i l’entengui. I ens ajudi ! Però ho dubto.

I espero també, que a España hi hagi qui ens entengui i ens doni suport. Ens aniria molt bé, i ajudaria a que després fóssim bons veïns. Però també ho dubto.