Laura Conejero és la Sílvia, una dona vídua mare de dos fills i que té com a única fortuna la seva llibertat de pensament. La seva germana, Muntsa Alcañiz, l’ajuda econòmicament , però a canvi d’unes lliçons de superioritat, de seny i d’arrogància que finalment resulten insuportables. La mort del fill, Albert Baró, a la guerra i el canvi ideològic de la filla, Anna Alarcón, a les antípodes de la seva manera d’entendre la vida, la deixen cada cop més isolada. Només té el consol de l’amic aventurer, Pep Munné, un arqueòleg extravagant i excèntric que com ella no pensa assumir les convencions socials. I li descobreix la seva fortuna:
“la fortuna de la Sílvia
consisteix en la seva manera d’actuar i de pensar i de sentir, prescindint dels
prejudicis de les opinions o de la malícia dels altres”
Aquesta és l’única fortuna que queda als inadaptats, aquests
que van en contra de la moral establerta, de les normes acceptades per la
majoria.
La idea de Segarra m’ha semblat plenament actual. No pot
caducar mai aquesta sensació de que anar contracorrent és difícil, i que cal
tenir molta personalitat i molta fortalesa per no sucumbir a la “uniformització”.
I a mi em va agradar la forma que van tenir d’explicar-ho la Laura Conejero i
el Pep Munné i és aquesta part final la que em va interessar més, i on vaig gaudir
de les seves interpretacions. La resta em va agradar prou, especialment la
Muntsa Alcañiz, que em va sorprendre per la capacitat d’explicar molt bé la
barreja d’ironia, cinisme i mala llet del seu personatge. Potser els dos fills
em van decebre una mica, els vaig trobar poc sòlids, i la Berta Giraut, la
criada, em va
semblar correcta.
L’escenografia, amb les imatges projectades i un espai obert em van
semblar ideals per explicar bé la història i poder veure els personatges gairebé
des de dins de l’escena - érem a primera fila – i gaudir de tots els detalls. Tot
plegat gràcies a una encertada direcció de Jordi Prat i Coll.
No he llegit gaire bones crítiques, però a mi em va interessar
i agradar més del que em pensava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada